La sala Prat del Roure s'ha quedat avui petitíssima i no ha pogut encabir els centenars de persones que van acudir per sentir la xerrada de la psiquiatra Marian Rojas Estapé, autora de tres llibres, un dels quals escrit en part aquí. Un punt més per posar-se tothom a la butxaca
Mentre venia no corrent, però sí amb pas ràpid per arribar a la redacció al més aviat possible, anava pensant com titularia aquesta crònica que, sí, aquesta vegada serà més crònica que mai. I en part ho tenia fàcil, tenint en compte que el segon llibre escrit per la psiquiatra Marian Rojas Estapé es titula Troba la teva persona vitamina. I, de veritat, que ella ho és. Una doctora vitamina que manté des del minut zero l’atenció del públic. Un públic heroic el d’aquest vespre, que en alguns casos van fer més de dues hores de cua per poder accedir a la sala del Prat del Roure. He preguntat i m'han dit que a la sala hi caben unes 700 persones. Tot ple fins a la bandera, i encara que pocs, per motius de seguretat, alguns s'han estat primer drets i després asseguts a terra als laterals de la sala. I a fora, què els diré, una cua immensa. 400 persones es van quedar sense poder entrar? Jo no havia vist mai una cua així de llarga per assistir a una conferència al país. Suposo que els que no han pogut entrar s'han quedat decebuts. També alguns de dintre estaven que trinaven queixant-se de la poca previsió, i sobretot de tots els que s’havien colat amb o sense haver fet reserva. Per calmar una mica els ànims, des de Creand s'ha assegurat que l’any que ve la doctora Rojas tornaria.
Segurament ella donaria algunes pistes del perquè de la situació, tenint en compte que totes i cadascuna de les afirmacions que feia les il·lustrava amb exemples de la seva vida. El seu pare, Enrique Rojas, és també psiquiatre i el seu avi, però no, no és família de Luís Rojas-Marcos com sempre li pregunten. Que ho devia portar als gens paterns, ja li havia dit la seva mare, Isabel Estapé, agent de borsa a Barcelona.
Per cert, no em vull descuidar de dir que part del seu primer llibre Com fer que et passin coses bones el va escriure en unes vacances a Andorra, quan estava embarassada del tercer fill. En té quatre, per cert. Un punt més al seu favor per posar-se literalment la gent a la butxaca.
I bé, de què ha parlat? Del trauma, la depressió, el cortisol, la dopamina, l’adrenalina, l’addicció, la por, el dolor, l’estrès... I la sort, sí, la sort d’aprofitar la trobada amb persones i circumstàncies que canvien la vida. També de l’escorça prefrontal, no es pensin, però sempre des d’anècdotes viscudes en primera persona. I potser això és el que atrau de la doctora vitamina, que no parla de manual, sinó des de la vida. Des que va canviar la primera residència com a metge a Cambodja, una col·laboració per traure nenes de la prostitució i del fang, de les escombraries literals, fins ara que passa consulta a Madrid i les veu de tots colors, també a prostitutes curant ferides i traumes.
Es veu que allà on va, triomfa. Almenys així ha estat aquí. I potser molts de vostès com jo mateixa no sabíem ni que existia. Si volem que ens passin coses bones ens hem de preparar. Si busquen els seus vídeos i llegeixen els seus llibres, ara en sortirà un tercer, i si tenen l’oportunitat d’escoltar-la potser entendran una mica més aquesta crònica d’una doctora, tota ella vitamina.