L’existència de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) continua penjant d’un fil i sense resoldre. Segons va explicar la setmana passada la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, abans de finals d’any confia acabar de reconduir la situació de la FAAD amb una finalitat molt clara: “Es digui FAAD o no, des del ministeri necessitem un interlocutor que pugui defensar les necessitats i drets de les persones amb diversitat funcional i hi puguem treballar de manera unificada”. Un interlocutor al qual el Govern atorga una subvenció anual de 30.000 euros, segons va explicar en una entrevista al BonDia la darrera presidenta de la FAAD, Anna Parramón. A més, l’Executiu assumeix les despeses de lloguer del local de Prada Casadet i dels subministraments.

En aquest sentit, el vocal de la FAAD i president de l’Associació per al Tractament i Rehabilitació de les Afeccions Neuromotrius a Andorra, Esclerosi Múltiple (Trana), Jacint Risco, l’únic responsable amb qui hem pogut parlar, aplaudeix que la ministra digui que “necessiten un interlocutor i no quinze”. És per això que es mostren satisfets: “el Govern la veu necessària”, afirma Risco. Però manté que la federació “no està dissolta de cap de les maneres”, ja que segons ell les associacions que han anat marxant al llarg d’aquest any no haurien formalitzat degudament la seva sortida. Aquest és l’escull al quan s’aferren les dues entitats que encara hi resten, la seva i l’Associació Andorrana de Malalts Reumàtics i Fibromiàlgia (Amare), el president de la qual, Manuel Fernández, és vicepresident de la FAAD.

I és que segons Risco, les entitats que van sortir entre febrer i abril d’enguany, l’Associació del Trastorn de l’Espectre Autista (Autea), l’Associació Andorrana de la Malaltia d’Alzheimer (AAMA), l’Associació de Discapacitats Visuals i Auditius (Advaa), l’Associació de Malalties Minoritàries (AMMA), l’Associació per a la Síndrome de Down (ASDA) i l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional (Amida) “estan separades de fet, però no de dret”; o dit en altres paraules, “s’han separat però no s’han divorciat”. El motiu? No haver complert els formalismes jurídics que recullen els actuals estatuts, tot i que el mateix Risco reconeix que “amb la llei d’associacions a les mans es pot interpretar de diverses maneres”.

Cal recordar que precisament segons els actuals estatuts, la FAAD ha d’estar constituïda almenys per tres associacions, ja que a l’article 29 dedicat als motius pels quals es pot dissoldre l’entitat es llegeix en l’apartat b) que una de les causes és precisament “quedar en nombre inferior a tres associacions”. Un aspecte que la mateixa ministra va acceptar com a necessari per continuar mantenint la federació, que almenys hi formin part tres associacions.

El president de Trana confirma que ja han parlat amb Pallarés i estan en espera del que pugui passar amb la federació. En aquest sentit, recorda que des de la seva associació “fem servir el local i tenim força activitat”. Un espai, d’altra banda, adaptat per garantir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. També explica que aquests dies faran una assemblea per definir el pressupost de la FAAD de cara a l’any vinent. Caldria, però, tornar a repassar els estatuts, ja que perquè siguin vàlids els acords presos sobre aquesta o qualsevol altra matèria es necessita un quòrum mínim de participació de les associacions que tampoc es complirien.

L’Assandca reclama unir forces  per assolir demandes comunes
Tot i que no és considerada com una de les entitats de persones amb discapacitat, des de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) creuen que les associacions haurien de treballar plegades per aconseguir objectius i demandes que en moltes ocasions comparteixen.

I és que hi ha peticions que són comunes, com ara tot el que es refereix a les baixes d’acompanyament per als malalts. Per aquest motiu, creuen que seria interessant que tirés endavant la plataforma d’entitats socials, una iniciativa que anunciava la seva creació el passat mes de gener, però de la qual no s’ha tingut més notícies. “Si no es tira endavant aquesta, haurà de ser una altra entitat”, diuen des de l’Assandca. A més, creuen que Andorra va tard pel que fa a l’organització de les entitats socials si es compara amb els països veïns. “Es fa més força, però ara per ara és un somni”.

L'Assandca s’ha vist immersa i colpida per la crisi de la FAAD en primera persona, ja que des de feia quatre anys utilitzaven els locals de Prada de Casadet com a oficina a canvi “d’un lloguer simbòlic”. Però hi va haver un conflicte perquè no estaven federats, reconeixen; i a més, de fet la FAAD no podia cobrar un lloguer, tenint en compte que aquest el paga el Govern. Tot plegat “una dissonància” que es va acabar definitivament amb la pandèmia. Potser per aquest motiu, i des de la perspectiva de qui no forma part de la FAAD, asseguren que hi ha molt camí social a fer i aquests desacords entre entitats mostren que aquesta és la realitat del país: “nosaltres no tenim local i cadascuna de les associacions treballa pel seu compte”. És per això que creuen que seria molt positiu, per exemple, que el Govern muntés un espai ampli per a entitats socials. Ara, com que el Govern no els ha donat cap solució, estan en converses amb els comuns. Això sí, de moment tenen un despatxet a La Llacuna.