La Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) considera que la posada en funcionament d’una figura similar o equivalent a l’arbitratge dins l’estructura de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) és urgent i s’hauria de fer al més aviat possible, fins i tot abans que s’hagi enllestit la reforma de la llei de la seguretat social que està en marxa.

“No es tracta tant de millorar el sistema com de fer-lo just”, va manifestar el gerent de la FAAD, Joaquim Juan.
El ministeri de Salut i Benestar va confirmar la voluntat de crear un sistema de mediació per analitzar l’atorgament d’altes i baixes, però a hores d’ara es desconeix quan ho portarà a la pràctica, si bé formaria part de tota la reordenació del sistema que es vol engegar. En aquest mateix sentit, en la seva compareixença davant la comissió legislativa d’Interior per exposar la memòria del 2011, el raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, es va pronunciar a favor que es creï un òrgan d’aquest tipus, just i imparcial, davant les nombroses queixes rebudes per la institució de cotitzants de la seguretat social. Rodríguez va explicar que el vessant social és el que genera actualment més dossiers, i entre aquests predominen els que es refereixen a la CASS.
Juan recorda que els tribunals d’arbitratge han demostrat la seva utilitat en els diferents àmbits en què s’han posat en marxa, raó per la qual la CASS no se’n pot quedar al marge. Segons va dir, un òrgan d’aquestes característiques que tingui un caràcter independent serviria per reduir de manera considerable el nombre de recursos que es presenten a la Batllia, amb l’important cost per a la justícia que això representa.
Un dels aspectes en què hauria de ser competent el tribunal és en el de les altes i baixes laborals, de manera que no fossin tan sols els especialistes de la parapública, sinó també altres metges independents, els que decidissin a l’hora d’atorgar-les. “No pot ser que siguin els mateixos tècnics de la CASS els que dictaminin quan es presenta un recurs d’un cotitzant, cosa que obliga a la creació d’un òrgan d’arbitratge necessàriament”, assenyala Juan, que recorda que en última instància sempre queda la possibilitat que la persona afectada pugui acudir a la justícia a plantejar la seva demanda.
El gerent de la FAAD manifesta, però, que “la CASS no hauria de poder recórrer quan hi hagi una decisió del tribunal d’arbitratge, i en tot cas si ho fes hauria de ser amb una despesa atribuïble a qui presenta el recurs en la parapública, ja que no es pot oblidar que CASS som tots els afiliats”.
L’eina que representaria un estament neutral com el tribunal d’arbitratge serviria també, per exemple, per estudiar els casos de persones amb fibromiàlgia a les quals després de dos anys sense treballar se’ls dóna l’alta perquè no se’ls ha diagnosticat la malaltia.

El col·lectiu de discapacitats reitera les dificultats que tenen els seus membres a l’hora de trobar una feina

Trobar feina no és una tasca fàcil en aquest país per a les persones que tenen algun tipus de discapacitat, fins al punt que són molt poques les que aconsegueixen accedir al mercat laboral. La posada en pràctica de polítiques des de l’administració que facilitin la integració laboral dels discapacitats és una antiga reivindicació de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) i es va fer sentir altre cop en l’última reunió celebrada pel Consell Nacional de Discapacitats (Conadis) del passat 29 de maig. A la sortida de la reunió la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va explicar que es treballarà perquè els discapacitats puguin accedir més fàcilment al mercat laboral. El gerent de la FAAD, Joaquim Juan, opina que “tot és voluntat, però a l’hora de la veritat trobem a faltar resultats concrets”.
El cert és que avui dia les empreses ja gaudeixen d’alguns avantatges a l’hora de contractar persones amb alguna discapacitat. Per exemple, només s’han de fer càrrec de cotitzar a la seguretat social per una part del sou que cobri aquest treballador, ja que és el Govern el que cotitza la part corresponent fins al salari base, tal com està estipulat per llei. Tot i així, en general hi ha un desconeixement de les empreses sobre aquest punt i el Servei d’Ocupació tampoc les informa respecte d’això, segons explica Juan, que reclama de l’administració més implicació a l’hora de donar a conèixer la normativa existent “perquè per aquesta via segurament hi hauria alguns discapacitats que podrien trobar feina”. 
El cert, però, segons assegura el gerent de la FAAD, és que hi ha un gran nombre de persones d’aquest col·lectiu que queden fora dels programes existents i són incapaces de trobar una feina per si mateixes. I per corroborar-ho esmenta el cas d’una dona sordmuda a qui s’està negant la pensió de solidaritat (de 900 euros) perquè se la considera apta per treballar, però el cert és que ja fa anys que no troba una feina i viu amb una pensió de tan sols 300 euros. “L’administració hi és per donar solucions, no per posar traves”, recorda Juan.