El secretari general del Sindicat Penitenciari d’Andorra (SPA), Sergi Teixeira, valora els avantatges de liderar el primer sindicat constituït oficialment al Principat i exposa els principals objectius de l’entitat.

Acompanyat de dos membres més del comitè executiu, Teixeira manifesta que l’SPA vol tenir un paper actiu en la reglamentació, el centre de menors i l’àrea de reinserció social, i denuncia la falta d’un director adjunt i mancances en la seguretat externa.

L’SPA s’ha convertit en el primer sindicat oficial del Principat, una de les grans reivindicacions del sindicalisme andorrà.
És un orgull. No ens esperàvem ser els primers i, a part de la qüestió mediàtica que comporta, estem satisfets.

¿Creu que és una qüestió simbòlica, o va més enllà?
Significa alguna cosa més. Un sindicat té molta més força que una associació, de cara a ser reconegut, amb una llei sindical. Pot ser positiu per negociar les lleis i per treballar amb el Govern. La llei preveu que es pot treballar amb l’executiu, directament.

La Llei de llibertats sindicals ha estat criticada pels mateixos sindicats des del primer moment. ¿Fins a quin punt és un avanç el fet de poder crear organitzacions sindicals amb el marc legal que hi ha aprovat?
Crec que hi ha un buit legal que s’hauria de modificar. La llei s’hauria d’ampliar, caldria modificar aspectes com el comiat lliure. Jo crec que es queda curta, però ja és un pas endavant tenir una llei sindical a Andorra.

¿En quin moment va sorgir la idea de crear l’SPA, tenint en compte que ja hi havia una associació que representava els drets dels treballadors del cos penitenciari, i com va ser el procés de creació?
Després dels últims comicis de l’Associació de Personal i Agents Penitenciaris (Apapa), vuit o nou persones se’n van donar de baixa, mentre que dos més no hi estàvem afiliades. Abans d’aquest procés, dues persones no representades era un percentatge molt petit. Ara bé, dotze persones d’un total de 56 agents penitenciaris és un percentatge una mica elevat, així que el sindicat es va crear a partir de la representació dels no afiliats.

¿Quants membres són a l’SPA i quants afiliats preveuen tenir?
De moment som sis. Hem volgut combinar experiència i sàlvia nova en un grup en què hi ha­gués una mica de tot, i que està format per tres agents i tres comandaments. La previsió és superar els vint, arribar a 23 o 24.

¿I com s’explica aquesta escissió de l’altre sindicat?
Va ser per diferències de forma. La llista que va guanyar es va presentar el dia que s’acabava el termini i les formes no ens van agradar. Tampoc ens van agradar alguns comentaris, com ara els que va fer un de la junta actual, que va dir: “Jo, depèn de qui guanyi, creo un nou sindicat.” Això em deixa veure una ànsia de poder que no entenc. Crèiem que era el moment de fer sindicats i de muntar-ne un. D’altra banda, crec que hem passat una època en què caldria haver treballat més en determinades qüestions, cosa que no s’ha fet, i ara és el moment d’impulsar-les.

Tot i així, els objectius són similars als de l’Apapa i l’àmbit de representació és el mateix.
Els objectius són similars, però això no vol dir que la nostra manera de pensar a l’hora d’elaborar els reglaments o el sistema laboral sigui la mateixa. Això no vol dir que tinguem les mateixes idees, per exemple, de com ha de ser el reglament de personal. Treballarem conjuntament si volen treballar amb nosaltres, però nosaltres tenim les nostres idees. Si tinguéssim les mateixes, estaríem tots junts. Això sí, treballarem amb la manera de pensar i la personalitat de l’SPA. Nosaltres tenim les coses clares i sabem per què hem de lluitar.

¿I per què han de lluitar?
Hem de lluitar per tots, siguin comandaments, agents..., per tots igual, i pel bé col·lectiu, no per interessos personals. No farem discriminacions personals, es treballarà pel col·lectiu

Fins ara, ¿creu que hi ha hagut aquestes discriminacions?
Jo crec que sí. Quan has de fer alguna cosa que interessa a tot el col·lectiu d’afiliats, com una factura o una visita a un notari o a un advocat, d’això n’han d’estar assabentats tots. I això no passarà amb nosaltres. Espero que no passi.

¿Quins són els principals objectius de l’SPA?
A més del desenvolupament reglamentari de la llei del cos, volem treballar en l’àmbit de les assegurances amb tots els cossos especials. La carrera professional també és molt important, ja que tenim una escala molt petita. Jo fa deu anys que hi estic i crec que per promocionar ho tinc difícil. El cas és que es va aprovar la llei i no s’ha desenvolupat, així que un dels objectius del sindicat és veure si podem pressionar una mica i que aquesta qüestió tiri endavant.
Crec que s’ha de fer molta pressió i ràpidament, perquè és important que hi hagi una motivació i, si hi ha la possibilitat de promocionar, la gent aconsegueix aquesta motivació. També volem que hi hagi un pla de formació i que tothom el tingui molt clar, que estigui planificat des del principi i que tothom tingui l’obligació de passar per aquesta formació.
Una altra de les qüestions en què volem incidir és la seguretat, que últimament ha minvat una mica i no tenim prou suport de la justícia, ja que hi ha un buit legal.

¿Quin és el problema real de seguretat al Centre Penitenciari?
La seguretat interior. Crec que és el mateix de sempre. Hi ha una manca de personal, però bé, estem en un moment difícil en què la contractació és zero.
Ara bé, pel que fa a la semillibertat, hi ha un buit legal. Els interns poden arribar en qualsevol estat a la presó, i estem reconeguts com a agents de l’autoritat, però únicament dins de la presó, perquè a fora hi ha un buit legal. Per exemple, una persona agredeix o insulta un agent de la policia i automàticament queda detinguda o rep una sanció, mentre que nos­altres, com a màxim, podem fer la denúncia i presentar l’informe corresponent, però és un procés molt més llarg, que es pot allargar més de quinze dies.

¿I de quina manera creu que s’hauria de reglamentar? ¿Rei­vindiquen tenir algun tipus d’autoritat fora de la presó?
Nosaltres demanem que, quan una persona que tingui el benefici de la semillibertat arriba al centre en un estat d’embriaguesa o agressiva, fora d’hora, tinguem la potestat que se l’emportin al batlle. D’això se n’ha parlat amb el president de l’Apapa, i en això estem d’acord. S’ha de regular ara. En els tres últims mesos ens hem trobat amb una gran impotència en certs casos, i tampoc no és culpa de la direcció, sinó del buit legal que hi ha actualment.

Entenc que la seguretat dins la presó està garantida, que el problema està en l’àmbit extern.
Bé, hi ha una falta de personal. Fa un any hi havia un centenar de detinguts i el personal era el mateix que el que tenim avui. No augmentem, al contrari, estem disminuint, perquè hi ha hagut dos persones que han marxat als bombers i a la policia, una defunció i una jubilació, mentre que aquest any ha entrat una persona i el passat crec que van ser dues.
És una reivindicació que ja va fer l’Apapa i nosaltres demanarem més personal per garantir encara més la seguretat que tenim. Però pel que fa a la seguretat externa, ja podríem ser mil agents penitenciaris. És una qüestió pendent perquè hi ha aquest buit legal.

Pel que fa al mòdul de menors, el secretari d’Estat va assegurar que quan obrís ho faria amb les garanties necessàries. ¿Com veu la futura obertura d’aquest mòdul?
D’aquesta qüestió n’hem de parlar bastant, perquè de moment encara no hem anat ni a veure el mòdul de menors. S’ha fet sense consultar amb els agents en cap moment i creiem que, com a mínim, si hem d’anar a treballar allà hem de donar la nostra opinió tant a la direcció com al ministeri. De moment, fins i tot ens tenen prohibida l’entrada a les obres.

I en l’àrea de reinserció laboral, ¿com veuen el que s’ha fet fins ara?
Haurem de parlar amb el secretari d’Estat per conèixer les seves idees. De totes maneres, la reinserció en un país fronterer és molt difícil i crec que s’ha de donar els ajuts a la gent d’aquí, ja que per a una persona, per exemple, de l’Est que ve a robar, aquesta reinserció és fictícia. S’està engrandint el cos penitenciari, però la gent que hi treballem a dins som la mateixa. Així que crec que s’ha de lluitar per la reinserció laboral, però dins uns límits.
Volem saber quina és la línia de reinserció que es vol treballar. Cada dia es fa coses diferents, però mai no se’ns ha plantejat quina volem que sigui aquesta línia. En aquest sentit, volem mantenir reunions periòdiques amb la direcció, amb el responsable de l’àrea de reinserció i amb el responsable de la planificació de serveis. Des de l’SPA treballarem per tenir aquestes trobades.

Per acabar, ¿com valoren l’actual direcció?
Del nou director, n’estem contents, ja que és una persona de la casa que ha anat pujant des de baix, però creiem que la plaça de director adjunt s’ha quedat vacant i això és un problema, ja que el dia que hi hagi una baixa del director, o en cas que hagi de marxar o agafar vacances, hi haurà coses que no es podran solucionar, per exemple les sancions als detinguts, que només les poden fer el director o el director adjunt. Crec que la falta d’aquesta figura al cos desacredita la nostra imatge.

Actualment hi ha una persona, que està per sota de la direcció i que intenta fer les dues tasques, i això no pot ser perquè si fas una cosa no fas bé l’altra. Així, hi ha dues escales buides, la de sotsdirector i la d’oficial major, ja que tenim un oficial que fa la funció d’adjunt.