La febre de les bicis és real? Ha augmentat de veritat el nombre de ciclistes a les carreteres andorranes aquest estiu, o només és una percepció? I pel que fa als accidents: n’hi ha hagut més? Fa dues setmanes, es publicava que només durant un cap de setmana s’havien registrat tres accidents amb tres ciclistes implicats. Hi ha motius per preocupar-se?

En aquest sentit, les dades recollides per la policia mostren que, fins al 20 d’agost del 2025, s’han registrat un total de dotze accidents amb bicicletes implicades, la mateixa xifra que l’any passat per aquestes dates. Tot i que l’any 2024 es va assolir un pic amb 27 accidents, els anys anteriors van tenir valors similars als d’enguany: vint el 2022 i dotze el 2023. Així, doncs, tot i que hi ha hagut oscil·lacions segons les parròquies —com ara a Canillo, que ha passat de zero accidents el 2022 a cinc el 2025, o a Encamp, que n’ha registrat quatre el 2022 i només un enguany—, les xifres globals no reflecteixen un augment de la sinistralitat ciclista, malgrat la sensació generalitzada que hi ha més bicicletes a la carretera.

Des del departament de Mobilitat apunten que, potser, la sensació que hi ha més bicicletes es deu, en realitat, a l’increment del volum de vehicles que han circulat pel Principat aquest estiu. I és que, com ha assenyalava el cap d’àrea, Dani Boneta, es té constància que el trànsit motoritzat ha crescut entre un 3 i un 5% respecte a l’any passat. “Tenint en compte aquesta situació, considerem positiu que el nombre d’accidents amb bicicletes no hagi augmentat, ja que evidencia que les campanyes de sensibilització i convivència posades en marxa els darrers anys comencen a donar resultat” ha apuntat. Pel que fa a la part dels ciclistes, Boneta comentava que el país ha de continuar treballant perquè el ciclisme esportiu segueixi omplint els ports de muntanya, però que també cal posar el focus en el creixement del ciclisme urbà. “Aquí hem de treballar implementant estructures, infraestructura ciclista urbana. Hem de coordinar-nos més amb els comuns per actuar en zones urbanes” recalcava, tot recordant el conveni signat per crear un carril bici entre Sant Julià de Lòria i la capital. “Hem de mirar de fer una via ciclable també a la vall central, perquè el ciclista urbà se senti a gust i es pugui desplaçar fins a la feina”, afegia.

Des del club ciclista Andona, tot i no disposar de dades concretes, l'exciclista i presidenta del club, Xary Rodríguez, també constata que el ciclisme al país està vivint un moment de creixement tant en nombre de practicants com en varietat de perfils: sobretot des de la pandèmia. "Ha crescut l’afició i també el professionalisme. Jo crec que el país està envoltat de tants professionals que es respira més ciclisme, i això s’està traspassant a tothom", explicava mentre assegurava que cada cop es veuen més dones sobre la bici —fa tres temporades que l'equip disposa de noies i, mediàticament, està tenint molt impacte— i la medalla als Jocs dels Petits Estats també ha estat un punt d’inflexió. A més, també posa en relleu l’augment de l’interès entre els joves, gràcies a l’impuls de l’acadèmia, que ja compta amb més de quinze infants. "Porto anys intentant arribar als joves i no hi havia manera. Ara ho he aconseguit i estic molt pendent que tots els nens que estem formant arribin bé a casa” destacava.

Pel que fa a la seguretat, Rodríguez valora positivament el respecte general dels conductors, tot i que assegura que aquest creixement de ciclistes comença a posar una mica nerviosos alguns conductors, especialment quan es troben grups circulant de dos en dos. "Falta una mica més de treball de convivència entre transport sostenible i vehicle motor, així com infraestructures i carrils bici. A Suïssa vaig veure que fins i tot s’estan començant a construir túnels només per a ciclistes: es podria mirar amb més ambició”, apuntava. En aquest sentit, també considera que cal reforçar la pedagogia al voltant de la bicicleta, no només adreçada als infants, sinó també als adults. “Em trobo amb persones que comencen a pedalar ja de grans i que potser encara no tenen les habilitats per afrontar certs trams, com una baixada de port, o nens que surten al carrer sense conèixer les normes. Aquest projecte permetia aprendre a conviure, reconèixer senyals i guanyar confiança” explicava, referint-se a la iniciativa ‘Aprèn a rodar’, que aquest any no s’ha pogut dur a terme. Ara bé, i a tall de reflexió, Rodríguez considera que, abans d’arribar a situacions com les que ja es viuen a Mallorca, caldria anticipar-se i replantejar certes qüestions per evitar conflictes futurs i no arribar a un punt de saturació innecessari.