El ministeri fiscal vol penes de fins a quatre anys de presó per a tres processats acusats de blanqueig de diners en grau de temptativa i associació il·lícita. Els fets jutjats ahir pel Tribunal de Corts es remunten al 2009, quan la propietària d’una gestoria de Canillo, juntament amb un ciutadà espanyol i un d’italià amb qui tenia relacions professionals, va explorar la possibilitat d’impulsar projectes de negoci en comú, tenint en compte que les empreses respectives estaven en una situació complicada en un moment de gran crisi econòmica. Un d’aquests, que és el que va portar els tres implicats davant de la justícia, preveia atraure inversors d’origen àrab al Principat utilitzant el compte que la processada andorrana tenia en una entitat bancària del país com a plataforma per canalitzar aquesta inversió estrangera. Un cop els diners fossin a Andorra, va dir ella mateixa, aquests ja vindrien per fer-se’n càrrec.
Va ser a través del ciutadà italià que van entrar en contacte amb un notari de Costa Rica que tenia un amic advocat a Anglaterra que estava interessat a portar 50 milions de dòlars al Principat i posteriorment 11 milions més. D’aquests diners, els tres processats i el notari costa-riqueny n’havien d’obtenir una comissió del 5%. Ni aquests ingressos ni la xifra inicialment anunciada, però, van arribar mai. L’abril del 2009, la ciutadana andorrana va rebre una transferència d’un banc anglès al seu compte de
8 milions de dòlars. Prèviament, ja s’havia entrevistat amb la seva entitat financera per demanar informació sobre la compravenda de commodities. Segons va explicar, se li va informar que no hi havia cap problema sempre que es justifiqués l’origen d’aquests diners. L’arribada d’aquesta important xifra en un compte en què no hi havia gaire moviment va estranyar els serveis de prevenció del blanqueig del banc andorrà i van retenir els diners per verificar-ne la procedència. Es va constatar que hi mancaven uns codis i, després d’informar el contacte anglès, es va rebre un fax amb aquests. Paral·lelament, però, l’entitat anglesa va enviar una comunicació alertant que aquests 8 milions de dòlars podien procedir d’un frau al banc. Posteriorment es va conèixer que el fax rebut amb els codis era fals i que tot plegat semblava ser un intent de frau intern dut a terme per un empleat “deslleial” del banc de Londres. Davant d’aquests fets, l’entitat andorrana va posar una denúncia.
Per tot plegat, la fiscalia considera que tots tres són culpables d’un delicte de blanqueig en grau de temptativa, ja que es volien beneficiar de les comissions sense conèixer ni justificar l’origen dels diners, i que si això no va succeir va ser perquè el banc andorrà va actuar amb diligència. També els acusa d’associació il·lícita, ja que es van organitzar amb l’objectiu de cometre delictes. A més, a la processada andorrana se li atribueix un tercer delicte, ja que va accedir al correu electrònic del notari costa-riqueny tot i que ell mateix li va concedir la contrasenya perquè el consultés mentre ell estava de viatge al Principat. Per tot plegat, demana per a la processada 4 anys de presó i 1 milió d’euros de multa, mentre que per als altres dos homes, tres anys de presó i una multa d’1 milió d’euros.
Pel que fa a les defenses, en volen l’absolució. La del ciutadà espanyol perquè considera que va ser enganyat per l’andorrana, amb qui mantenia una relació sentimental, i durant el judici no es va poder precisar quin rol tenia al si de l’organització. La de l’italià perquè no van tenir lloc els fets ni van tenir cap mena de negoci en comú. I pel que fa a l’advocat de l’andorrana, va argumentar que tots tres passaven per una situació econòmica molt difícil i que la proposta que van rebre els va fer somiar. Amb tot va remarcar que no es tracta d’un delicte de blanqueig perquè la legislació no obliga els ciutadans a fer les verificacions sobre l’origen dels diners i perquè aquest delicte requereix el coneixement que els diners provenen d’una activitat il·lícita, i que es tractaria d’un delicte d’apropiació indeguda, del qual ella
no és còmplice.
