
Tres anys de presó i la prohibició de conduir durant un període de sis anys. Aquesta és la pena que el ministeri fiscal va demanar ahir per a un noi de 26 anys que seia al banc dels acusats arran d’un accident de trànsit que va tenir lloc el 4 de desembre del 2010 a la CG-1, concretament a la zona de la font de Ferro, i en què va perdre la vida un jove.
L’inculpat va posar en relleu durant el judici que conduïa en direcció a Sant Julià de Lòria i que va avançar el vehicle que el precedia, moment en el qual va perdre el control i va anar a col·lidir contra el cotxe que circulava en direcció contrària. El vehicle que conduïa va topar, també, amb el que havia avançat.
El conductor del cotxe que va ser avançat moments abans de l’accident va posar en relleu que després de la maniobra va veure que el cotxe començava a fer ziga-zagues. També va manifestar que va tenir la sensació que l’havia passat “molt ràpid” . Va afegir que arran de la topada ni ell ni l’altre ocupant del vehicle havien patit ferides però que l’acusat l’havia indemnitzat.
Durant la vista també va prestar declaració un amic de la víctima mortal, que viatjava en un altre vehicle. De fet, eren un grup d’amics que havien vingut a esquiar en tres vehicles diferents i va exposar com els dos primers van poder esquivar el vehicle de l’acusat però no el tercer. Així, va explicar, igual que l’altre testimoni, que el cotxe feia ziga-zagues i que anava “molt ràpid”, i va afegir que ell va haver d’accelerar per evitar
la topada.
L’acusació particular va destacar que l’informe de la policia ha posat de manifest que la hipòtesi que té més força és que l’accident va tenir lloc arran de la velocitat a què circulava el vehicle, juntament amb la ingesta de begudes alcohòliques (va donar 0,82 grams d’alcohol per litre de sang) i el cansament del conductor (el sinistre va passar cap a les cinc de la matinada). A més, el lletrat va assenyalar que els panells informatius alertaven de la possible presència de gel a la calçada. Per tot això considera que va ser una actitud temerària del conductor i demana que la pena sigui de tres anys de presó, un de ferm.
La defensa, de la seva banda, va negar el delicte de conducció temerària ja que va afegir que no hi ha cap prova que abans de l’accident la conducció del jove suposés un perill per a la resta d’usuaris de la via. A més a més, va destacar la reparació a les víctimes, així com el penediment pels fets. Així mateix, va recordar que ell mateix va patir greus lesions. En conclusió, vol que la pena no sigui superior a divuit mesos de presó condicional i que la privació del carnet sigui de dos anys.
D'altra banda, una mare amb dos fills també va ser jutjada ahir per un delicte d’abandó de menors. La dona va explicar que va deixar els dos nens, de 5 i 7 anys, un moment sols a casa per anar a comprar. Un cop al carrer, però, va anar al bingo. Els menors van obrir una de les finestres i un d’ells s’hi va enfilar, cosa que va alertar un agent de circulació que passava per la zona, que va alertar la policia. Els agents van declarar que quan la dona va arribar ja feia una estona que hi eren. Es dóna la circumstància que els infants eren dins el pis tancat amb clau, ja que la dona va exposar que l’havia tancat per evitar que s’escapessin. L’acusada va posar en relleu les difícils circumstàncies personals que passava en el moment en què van tenir lloc els fets, ja que tenia problemes amb la parella i també laborals i un dels nens patia greus problemes de salut. Per tot això tenia una depressió, tal com va assenyala el psiquiatre que la va avaluar, que va afegir que pot ser que tingués la capacitat de discernir parcialment alterada quan van tenir lloc els fets. La fiscalia, però, ho posa en dubte ja que considera que la dona era conscient del que feia perquè va tancar amb clau, és a dir, “va pensar que alguna cosa podia passar”, Per això demana que sigui condemnada a tres anys de presó condicional qualificada a tractament mèdic i a no entrar en sales de joc. La defensa, no obstant, va emfasitzar la situació d’angoixa i depressió de la dona i va insistir que van ser uns fets aïllats. Per això demana l’absolució.