La Fundació Armor aposta perquè el sector públic posi el sòl i els privats edifiquin pisos

La Fundació Armor aposta perquè siguin el Govern i els comuns els qui cedeixin terrenys i siguin “famílies, fundacions i empreses familiars” les que inverteixin per construir pisos. Consideren que aquesta aliança entre el sector públic i el privat contribuiria a solucionar en part el problema de l’habitatge. Així ho va exposar un dels seus membres, Daniel Aristot, després de l’experiència de la construcció de l’edifici de 22 pisos socials a Ciutat de Valls. 

Segons va explicar, es podria fer a l’inrevés del que ha fet la fundació, que ha cedit el sòl i l’edifici perquè l’Executiu el gestioni. I és que al seu parer aquests terrenys de propietat pública serien “com un bo de l’Estat”, per al qual la rendibilitat seria baixa “però estàs fent una obra social, cobraràs, per exemple, un 2,5% i tardaràs a recuperar la inversió”. A més, va recordar que a Andorra “el sòl és el que és i la gent té ganes de fer inversions, però el sòl ha d’estar a disposició”. Per tant, el que hi ha de negatiu en la limitació de la superfície té de positiu que Andorra és un dels països amb més superfície de tota la superfície pública del país. Aristot va  qualificar l’experiència de col·laboració amb el Govern en relació amb els pisos socials de molt bona: “tot han estat facilitats, que entenc que és com ha de ser”. També està convençut que el Govern els gestionarà bé.

Segons Aristot, són diverses “les famílies del país de tota la vida” que han mostrat “interès” per projectes com els que estan portant a terme des de la Fundació Armor, i en concret per la Casa Aristot Mora, que “potser abans no hi era”. I va afegeir que “la novetat és que de fa un mes a ara molta gent ens demana ‘com ho feu això’?” Fins al punt que al si de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) posaran fil a l’agulla per treballar en aquesta línia. També des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha mostrat interès i percep una conscienciació que va creixent per resoldre els problemes que afecten el Principat. “Si l’economia dona uns beneficis i et dona una riquesa a nivell global, per a tots, nosaltres hem de tornar-li la riquesa al país”, va remarcar. I va anar més enllà, perquè opina que “ha arribat el moment de fer més” i d’impulsar-ho.

Altres projectes
En relació amb les iniciatives que porta a terme la seva fundació, Armor creu que es podria “fer alguna cosa” sobre el tema de la residència universitària de Sant Julià de Lòria, tot i que no  va voler donar-ne més detall. De fet, estan pendents d’engegar un projecte  de beques per a estudiants que van començar a parlar amb la Universitat d’Andorra però que amb la pandèmia no es va acabar de tancar. El que sí han portat a terme aquest estiu és becar tres infants que han pogut anar gratuïtament a Aina. A més, segueixen fent donacions a Unicef, la Creu Roja Andorrana i Càritas i col·laboren amb l’Escola Meritxell. “Tot va en funció amb el guany de l’any de la fundació, si l’any econòmic en general és bo, els resultats que solem tenir són bons, i al revés, si no és bo, la fundació pateix, tristament”. El que ara per ara no poden fer és dedicar-se a fer més edificis perquè “de moment hem cobert una part important del que és l’aportació de la fundació”. 

A l’inici, per a gent gran
La idea de fer pisos al terreny de Ciutat de Valls va sorgir fa uns anys, coincidint que tenien el solar que havia adquirit el seu avi i que hi havia una manca de pisos. Inicialment volien  fer pisos per a gent gran, “però resulta que la necessitat ara és una altra, el de persones que tenen problemes d’habitatge” i per aquest motiu li van donar una mica la volta al projecte.