La Generalitat de Catalunya avisa: si els estudis ho avalen, apostarà fermament per una connexió ferroviària amb Andorra, però la col·laboració del Principat serà imprescindible. El secretari de Territori i Logística català, Marc Sanglas, va assegurar que les converses passaran “obligatòriament” per l’Executiu andorrà que, a banda dels costos econòmics, també haurà de tenir present la “rendibilitat social” que suposaria que el país s’unís amb Barcelona i altres poblacions mitjançant el tren. “Que es generaran uns ingressos és segur, però si és una línia rendible o no ho hauran de determinar els estudis que actualment estan en marxa”, va indicar Sanglas, tot reconeixent que “si ho fos, ja fa temps que tindríem gent picant a la porta per fer-la i no la tenim”. 

En aquest sentit, el fundador i portaveu de la plataforma AndRail, Sebastià Mijares, va puntualitzar que hi ha diverses maneres de plantejar el projecte i que en funció de l’enfocament que se li doni la rendibilitat serà una o altra: “Si aquesta línia s’entén com una extensió del servei de Rodalies, no funcionarà. En canvi, si busquem donar resposta al gruix de la demanda que hi ha entre Barcelona i Tolosa, té molt de recorregut”, va assenyalar. L’objectiu principal, doncs, és igualar o reduir les tres hores de trajecte que hi ha en vehicle particular, una possibilitat “realista” si es tenen en compte aspectes com el traçat, el material de circulació i l’encaix amb les parades existents, “tot i que això últim és més una qüestió política que tècnica”. A més, Mijares va demanar no oblidar el desdoblament de la línia entre Barcelona i Vic que hauria d’estar acabat abans de la pròxima dècada i que “reduirà considerablement el temps de viatge i millorarà el confort”. “Si no pensem tot això, d’entrada, el pla sembla impossible, una bogeria”, va admetre. 

Des de la Generalitat, Sanglas va insistir no precipitar-se i esperar a les conclusions de l’informe encarregat, que hauria d’estar enllestit a finals d’any, per “no generar expectatives”. I és que, segons va dir, a Catalunya “hem tingut històricament un dèficit d’inversions ferroviàries per part de l’Estat i, per desgràcia, l’opció del tren sempre ha estat molt llunyana”. “D’il·lusió en tenim tots molta, la Generalitat la que més, però hem de veure quin és el retorn”, va afegir el secretari, que va reconèixer que no s’han marcat uns límits concrets, però que es farà el possible perquè els resultats siguin positius, perquè l’aposta de Catalunya “és claríssima”. Malgrat tot, Mijares, que es va reunir amb Sanglas fa 15 dies per explicar els arguments de la plataforma, va reiterar que si es contemplen els “nostres objectius”, la infraestructura és “vàlida i rendible”. 

En relació amb el cost que tindria l’obra, ningú s’atreveix a donar una xifra aproximada, però quant al temps de construcció, Mijares va prendre com a referència la línia d’AVE Barcelona-Madrid. “Aleshores es va trigar 12 anys, amb una mitjana de 60 quilòmetres per any. Ara parlem d’un ramal de 50 quilòmetres. Això no vol dir que ho tindrem en menys d’un any, perquè el capital humà i material no serà el mateix, però ens en podem fer una idea”, va analitzar. “Calculem que el període estimat podria ser d’uns cinc anys”, va concloure Mijares. Sanglas, per la seva banda, va considerar que “en infraestructures mai podem parlar de terminis curts, però si ho posem en marxa, ho intentarem tenir com més aviat millor perquè sigui resolutiu”. Així, la planificació dels treballs es podria incloure en el pla a desenvolupar pel govern català en l’agenda 2030.

De cara a les eleccions del 2 d’abril, Mijares va anunciar que la plataforma té previst “fer formació i pedagogia en clau de pressió” a tots els partits polítics. Així mateix, va afirmar que no hi ha cap grup que hagi “refusat” la proposta, si bé sí que va criticar que el Govern hagi “llençat la tovallola” a l’hora de liderar el projecte. Cal recordar que el mes de desembre passat, l’Executiu va descartar una connexió ferroviària amb Espanya o França per ser “excessivament cara”. AndRail ja va denunciar en aquell moment que els càlculs presentats eren “desproporcionats” i que hi havia “mancances” i “arguments incorrectes”. “Estic convençut que si l’estudi català és favorable, el Govern sí que es posicionarà al capdavant o, com a mínim, li donarà el mateix suport que li donen la resta d’administracions implicades”, va apuntar el portaveu de l’entitat.

Tornant a la contesa electoral, s’ha de destacar que Acció va avançar dimarts passat a través de les xarxes socials que el seu programa inclourà l’impuls a la construcció d’un tramvia entre Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany i el seu suport a l’arribada del ferrocarril al país. Altres partits, com el PS i Concòrdia, també han insinuat alguna vegada que hi estarien a favor. “Creiem que ha de ser un tema clau d’aquests comicis. L’oportunitat és ara i no podem deixar-la escapar”, va asseverar Mijares.

Finalment, a més del suport del Govern d’Andorra, el secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya també confia en la col·laboració d’empresaris del territori, sobretot del Pirineu, ja que la unió publicoprivada pot “reforçar la idea de la necessitat de tenir un servei de cara a l’opinió pública”.