Amb 83 exemplars comptabilitzats al Pirineu, els problemes de convivència entre l’os bru i els ramaders s’agreugen, i l’agosarament amb què els animals s’estan deixant veure últimament per zones molt properes a les àrees habitades (i més properes encara als ramats) ha posat en peu de guerra la comarca del Pallars, on s’estan duent a terme manifestacions per demanar una millor gestió de la fauna salvatge.
La “presència inusual” d’ossos a pocs metres dels pobles de la vall Ferrera va fer que dilluns una setantena de ramaders del Pallars sortissin al carrer per demanar a l’Administració una “millor gestió” d’aquests animals al Pirineu. Els ramaders consideren que la gestió que s’està fent és “nefasta” i denuncien que els animals que s’han vist “no mostren cap temor” a la presència humana i s’acosten “temeràriament” als pobles com Alins o Àreu. La protesta va ser convocada per Unió de Pagesos (UP), sindicat que demana quin és el nombre màxim d’ossos que calculen que hi pot haver al Pirineu tenint en compte la població i les activitats que s’hi desenvolupen, i que l’Administració n’assumeixi les conseqüències.
Ahir, nova protesta, amb tres tractors, la carretera C-13 a l’entrada de Sort per protestar per la “nefasta gestió” que es fa de l’os. Els ramaders demanen a l’Administració que per “evitar problemes majors” faci tancaments perimetrals per als ossos i no com passa ara, que els plantígrads campen lliures i són els pagesos els que han de tancar el bestiar. Els ramaders es mostren rotunds i afirmen que la coexistència de la ramaderia extensiva i la presència de l’os “és impossible”. Consideren que ara el problema és dels ramaders, però que ben aviat serà del sector turístic, ja que els plantígrads cada cop s’apropen més als nuclis de població, tal com va passar la setmana passada a Alins i Àneu, al Pallars Sobirà.
Els propietaris de ramats demanen el “reconeixement de tots els atacs directes i indirectes” de l’os, així com “els danys col·laterals” que suposa la presència de l’os a les muntanyes. Els ramaders diuen que estan cansats que l’Administració els qüestioni cada vegada que hi ha un atac i demanen informació en temps real d’on es troben els ossos per “prendre mesures” per tal de defensar els seus animals i “no posar en perill la seva pròpia vida”.