Tot i que el més calent és a l’aigüera, i el més calent, naturalment, són els números, podria ser que la llarguíssima reivindicació de les treballadores del SAD (o SAED, en tot cas, l’atenció a domicili) perquè el servei es torni a gestionar de manera totalment pública, es “remunicipalitzi”, sembla a unes poques passes. L’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal han encarregat un estudi de viabilitat –ara sí– per  comparar el que costa el servei si es realitza mitjançant l’encomanda de gestió –actualment a l’empresa Sumar– o si s’assumeix directament. El comparatiu també contemplarà el que suposa la prestació del servei en altres comarques. 
L’estudi, que tant determinarà el cost com apuntarà les directrius sobre la forma com  aquesta remunicipalització s’hauria de fer, estarà llest previsiblement la setmana vinent i serà aleshores quan es comenci a prendre la decisió final. Una decisió que no trigarà gaire, segons les fonts consultades. 
Seria aquesta l’explicació a la resposta que des del Consell Comarcal feien arribar a les representants de les treballadores, que tornaven a manifestar  la natural inquietud pel seu futur laboral, atès que s’atansa la data marcada per SUMAR per desentendre’s del servei a la comarca, a finals d’aquest mes. L’empresa, recordem-ho, ja va manifestar aquesta intenció en caducar el primer any de contracte i els seus responsables només van acceptar de prorrogar-lo de manera provisional fins a finals d’aquest mes d’abril, mentre es buscava una solució alternativa. L’empresa sempre ha manifestat la predisposició de seguir treballant a la comarca el temps imprescindible per a la posada en funcionament del nou servei. 
Si finalment es materialitza  aquesta resposta positiva –els números seran els que cantin– es compliria un dels compromisos assumits per l’actual alcalde, Joan Barrera, amb les treballadores del SAD. Aquestes li han retret en els últims mesos precisament que no s’estigués materialitzant la seva paraula (subratllades des de la premsa: des d’aquestes mateixes pàgines l’acusàvem de “fer-se l’orni” davant les reivindicacions). El camí, es justificava l’alcalde sotto voce, no és fàcil i s’han hagut de vèncer moltes reticències, entre les quals la ferma aposta de la presidenta del CCAU, Josefina Lladós, per l’encomanda a SUMAR, que sempre ha defensat com un “mitjà propi” de gestió, amb la compra de participacions en l’empresa, d’accionariat públic. 
Previsiblement no haurà estat aliè a aquest presumible canvi de parer el paper de la CUP, que hauria fet bascular els equilibris: sembla esquizofrènic que mentre al consistori manifesten insistentment l’aposta per gestions públiques de serveis com l’hospital o la futura residència per a la gent gran, donessin suport a una gestió privatitzada del SAD a través de la seva representant al Consell Comarcal, Gisela Sellés.
Les treballadores del SAD, tant a l’Alt Urgell com a la resta de Catalunya, van emprendre una intensa campanya pels seus drets que les va dur a fòrums com el Parlament de Catalunya.