Doncs ja la tenim aquí. Finalment ha aterrat al país l’experiència immersiva mundialment més reconeguda de l’obra del pintor neerlandès probablement més popular de la història. Es tracta de Vincent Van Gogh, a qui l’empresa australiana Grande Experiences va decidir dedicar una de les diverses singulars exposicions que realitzen arreu del món: Van Gogh Alive. Però a més, ha vingut acompanyada de Finding Vincent, una pionera experiència de realitat virtual que visita el continent europeu per primera vegada. Aquests són els dos principals reclams de la nova exposició que es pot visitar a la Sala Prat del Roure fins al 6 d’abril, però també hi ha una galeria prèvia més “tradicional”, amb una petita explicació de les principals obres de Van Gogh. Amb tot, són tres viatges que ens transporten i ajuden a entendre millor no solament l’obra, sinó la rocambolesca vida d’un dels màxims exponents del postimpressionisme.

L’experiència l’han portat al país els dos exministres i actuals promotors, Gilbert Saboya i Francesc Camp. Aquest últim considera que Van Gogh Alive i Finding Vincent “ens aporta una oferta cultural i d’oci que es pot complementar perfectament amb el que ja tenim”, és a dir, “l’oferta tradicional”, com l’esquí, Caldea, Naturland, etc. Però també és “portar quelcom diferent a l’actual oferta cultural”, ja que consideren que “a Andorra hi faltaven certs continguts”. És cert que hi ha “molta producció cultural local”, però la implementació d’un projecte nou “era necessari”. Tots dos han fet la inversió des de la part privada, però “és crucial el binomi amb la part pública”. Recordem que el ministeri de Turisme hi ha aportat 100.000 euros, i altres entitats com el Comú d’Escaldes també hi col·laboren.

La internacional exposició està destinada a “tot tipus de públic”, diu Saboya, tant als residents, “que podran gaudir d’un espectacle que ja ha visitat les grans ciutats del món”, com als turistes. Per a aquests últims s’ha fet una important campanya publicitària, especialment en l’oferta de packs en col·laboració amb altres empreses com Caldea, Unnic Andorra o Nexta Hotels. La idea de Saboya i Camp és tornar a portar el projecte de Grande Experiences l’any vinent, ara bé, l’objectiu és arribar, com a mínim, als 25.000 visitants en aquests dos mesos i mig, si no, “serà complicat que es repeteixi”. Però es mostren confiats d’arribar-hi, ja que “el que oferim és de la millor qualitat”. Això, traslladat a termes numèrics, significa 720 metres quadrats en pantalles gegants, 75 milions de píxels, 8.000 peces, 3.000 imatges i 14 tones de material concentrat en els 1.200 metres quadrats de la Sala Prat del Roure. A més, per a Finding Vincent –que està ubicat a la part de l’escenari–, Saboya explica que “hem replicat exactament la sala de Melbourne”, on es va crear i fer l’experiència per primera vegada i única abans de l’arribada al Principat. Per tant, el desplegament tècnic és més que considerable.

Experiència ‘Van Gogh’

“Grande Experiences se centra molt a donar a conèixer la figura de Van Gogh”, diu Saboya. És a dir que no és una “simple” exposició, sinó que hi ha una “voluntat didàctica i divulgativa de la seva obra”. És per això que a la primera galeria –o zona interpretativa– hi trobem una breu explicació de les etapes que va passar o patir el pintor neerlandès en relació amb les diverses localitats on va viure: els Països Baixos, París, Arles, Saint-Rémy i Auvers-sur-Oise. Amb això et pots fer una idea de l’estat d’ànim que tenia en cada època, el qual es veu reflectit en les seves pintures.

Amb el preludi fet i après, gràcies també a les explicacions o acotacions de cada obra, l’espectador pot entrar a l’espai on hi ha Van Gogh Alive. Allà l’esperen diverses pantalles gegants on durant quaranta minuts veurà en moviment i des de diferents perspectives tots els quadres que van fer de Vincent Van Gogh una icona mundial, tot i que de manera post mortem, ja que en vida no va gaudir del seu èxit.

Després, per un preu més elevat i si s’ha reservat amb anterioritat, podran visitar Finding Vincent, on el seu germà Theo Van Gogh –que també va ser, en part, el seu mecenes– ens acompanyarà en la recerca del seu germà Vincent, que resulta estar perdut després d’haver patit una crisi emocional. Gràcies a les ulleres de realitat virtual podem accedir dins l’univers de Van Gogh. L’experiència és una barreja d’interactivitat i pedagogia, ja que no solament pots “tocar” certs objectes de l’espai virtual, sinó que el Theo ens explica i ens guia per la vida del seu germà. El viatge dura uns quinze minuts, que sumats als quaranta de Van Gogh Alive més els que t’entretinguis a la primera galeria en fan un total d’aproximadament una hora. Una hora on, des de l’Andorra del segle XXI, viatgem al segle XIX per conèixer gairebé en primera persona Vincent Van Gogh.


Una vida més que ben emmarcada

Qui no ha escoltat mai dir que les pantalles són dolentes? Per a la vista, el mal de cap. Per a la tonteria... Però de pantalles n’hi ha de molts tipus: grans, mitjanes, petites. Doncs resulta que a la Sala Prat del Roure n’han aparegut, gairebé per art de màgia, unes quantes de dimensions que podríem catalogar, perfectament, de gegants. Però no reprodueixen qualsevol cosa, sinó la vida i obra de Vincent Van Gogh. Sí, el dels gira-sols i l’orella tallada, aquell. Però no ho fan de qualsevol manera, sinó que t’atrapen i et transporten a aquell segle XIX on tot era tan lúcid com tenebrós alhora; tot depenia de la mirada de qui observava, és clar. I en aquest cas era la del pintor neerlandès, que per desgràcia seva, però per sort nostra, no era especialment estable.

I és que es creu, o s’especula arran de les seves cartes –i de les seves obres–, que l’amic Vincent patia un trastorn bipolar que el feia divagar entre l’exaltació més brillant i la depressió més tenebrosa. A més, no ajudava el fet de no guanyar ni un cèntim amb les seves pintures; era gràcies al seu germà Theo que subsistia com podia. Però l’artista, el de veritat, no crea per enriquir-se. Si ho aconsegueix, perfecte, evidentment, però l’objectiu principal –això diuen– és buidar la seva ànima sobre un llenç, un piano o unes pàgines en blanc. D’aquesta manera no solament donen un sentit a la seva existència, sinó que es converteixen en immortals. I Van Gogh encara és viu. Si no em creuen, vagin al Prat del Roure. Tenen dos mesos i mig, no és una amenaça.