Dimarts 13 de setembre, nou del vespre. La sala del restaurant Can Manel era plena, i si un es fixava en les diferents taules de seguida veia que aquell no era un servei normal. Michel Bras, llegenda de la gastronomia francesa, rebia els primers reconeixements, Oriol Castro, xef del tercer millor restaurant del món, el Disfrutar, parlava animat a la seva taula, Jordi Grau, cuiner estrellat de l’Ibaya, coneixia personalment Christian Zanchetta, que va ser qui va rebre la primera estrella Michelin a Andorra, i es podien escoltar converses en diferents idiomes de periodistes gastronòmics. Així començava el sopar de benvinguda de la primera edició de l’Andorra Taste. A la cuina oberta on normalment mana Carles Flinch hi havia molta més gent de l’habitual. El sopar el van preparar a moltes mans els equips de cuina del Kökosnøt, l’Odetti, Can Manel i la pastisseria Estopiñan. La unió de quatre xefs del país amb els seus equips per tirar endavant un sopar com aquell amb bona nota és una de les coses que destaquen quan demanes als professionals del país què s’emporten d’aquest fòrum gastronòmic. Diuen que ara portaven un temps sense trobar-se en projectes o serveis conjunts i després de l’Andorra Taste creuen que seria bo mantenir aquesta connexió que s’ha reforçat aquests dies. Però  parlant, podem treure més conclusions de la proposta que ha liderat Andorra Turisme i ha executat de manera impecable Vocento Gastronomia.

L’objectiu d’Andorra Taste ha de ser enfortir i divulgar la identitat gastronòmica d’Andorra, difondre-la a l’exterior i que serveixi, encara més, com a argument d’atracció turística. No és una fita fàcil, però no comencem de zero. Els darrers anys l’Andorra culinària ha fet passos de gegant. Podríem mirar enrere: la feina de Joan Berenguer i les mostres gastronòmiques, les jornades que es fan a diferents parròquies o l’Andorra a Taula. Pel que fa a restauradors, la combinació entre cuiners de casa, els clàssics i les noves generacions, amb xefs reconeguts que han obert restaurants al país, és un actiu fort que enriqueix el sector i augmenta l’oferta per als andorrans i per als turistes. Això ho tenim, però també tenim oportunitats que ens han d’il·lusionar i que s’han comentat molt aquests dies. Miquel Canturri, xef del Mínims, demanava atenció a receptes i ingredients històrics que s’estan perdent, o que ja s’han perdut. Oriol Castro ens va fer voltar el cap quan va posar neu a un plat que, prèviament, havia convertit en un bosc. La conclusió? Doncs podríem dir que en l’Andorra gastronòmica que volem construir cal tenir molt clar on i com som per traslladar-ho al plat. Es pot fer de moltes maneres i amb molts estils, però fer servir el que ens envolta és un actiu de la nostra identitat i quelcom en el que coincideixen els professionals d’Andorra.

En fer balanç també cal valorar l’efecte altaveu de l’Andorra Taste. Hi han participat persones de 26 països amb una bona assistència presencial, 350 persones, i també telemàtica, amb 650 que ho han seguit des de diferents parts del món. Aquests dies són molts els articles en mitjans d’arreu on es parla sobre el que ha passat a Andorra i això, evidentment, suma. La part final, amb el programa popular, va ser un altre moment destacat en les valoracions dels professionals de casa. Dies de contacte directe amb el públic servint els seus plats. Aquesta part també és clau per ser un país gastronòmicament potent. Sumar persones amb ganes de gaudir de la gastronomia és sumar ambaixadors culinaris d’Andorra, i l’ambient de proximitat dels ciutadans amb els cuiners a Escaldes-Engordany hi va ajudar.

Ser un país clarament reconeixible a nivell gastronòmic i altament reconegut porta temps. Potser caldran unes quantes edicions de l’Andorra Taste i altres accions i també potenciar el sector a diferents nivells, parlem de restaurants, sí, però també dels productors, una mica més diluïts en la primera edició. A ningú se li escapa l’interès que genera la gastronomia arreu i és indiscutible que és una bona línia estratègica per a un país turístic com ho és el nostre.