La implantació del sistema d’informatització de la justícia i el seu manteniment durant tres anys tindrà un cost d’entre 745.000 i 805.000 euros. El desenvolupament d’aquestes aplicacions, fruit d’un conveni amb el Govern de Navarra i Tracasa (l’empresa pública que depèn d’aquest), permet accedir a un “bon programa” en un període curt de vuit mesos i a un cost “ridícul” si es compara amb l’estimació de què disposava l’executiu, que pujava a 3,6 milions d’euros (només la implantació) i que es calculava que es podia posar en marxa en un termini de dos o tres anys, va dir el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall. Per aquest motiu va celebrar que “aprofitem un producte que funciona a un preu molt interessant”.
Casadevall va explicar que aquest cost tan reduït es deu al fet que la comunitat de Navarra cedeix l’ús del sistema Avantius i l’única cosa que cal assumir són els treballs d’adaptació al sistema judicial andorrà i el manteniment pels tres anys de durada de l’acord. Quan aquest venci, es valorarà si s’assumeix amb recursos propis o amb aquesta empresa o una altra.
La presentació del pla per posar en marxa aquestes aplicacions informàtiques va servir perquè el president del Consell Superior de la Justícia sortís en defensa de la seva seguretat i el mètode de contractació que s’ha seguit (posats en dubte pel president del grup mixt, Jaume Bartumeu). En aquest sentit va reiterar, tal com ha fet el Govern, que es tracta d’un conveni signat entre dues administracions públiques i per tant no cal complir amb la llei de contractació pública. Per altra banda, i pel que fa referència a la seguretat, va argumentar que els dubtes són fruit del desconeixement i que si hi ha hagut queixes des de dins de la justícia és perquè tot requereix un temps d’adaptació (el programa es va començar a implantar el mes de maig i es preveu que a mitjans de desembre tothom hi treballi). En tot cas, Casadevall va remarcar que “no es pot dir que el personal no ha estat informat” de tot el procés ja que ha tingut accés a tots els passos que s’han fet i ha pogut opinar.
El president del Consell Superior de la Justícia es va mostrar convençut que les dades confidencials estan totalment protegides. Tot i així va afegir que “no hi ha cap sistema informàtic que sigui cent per cent segur”, encara que s’hi destinin tots els mitjans, al mateix temps que va remarcar que “quasi sempre les filtracions surten de dins”. El que sí que va deixar clar és que els tècnics de Tracasa no han tingut ni tindran accés a dades confidencials i que si cal la seva intervenció sempre serà amb la supervisió i el control de personal del poder judicial. A més va dir que les proves s’han fet sense cap dada real, que la confidencialitat del sistema està assegurada amb les clàusules de confidencialitat i l’aplicació de mesures de seguretat tècniques per evitar intrusions, i que els servidors i la infraestructura tècnica es troben en territori andorrà i són gestionats i mantinguts directament pel personal del Consell Superior de la Justícia.
A més, al pressupost del 2015 hi ha una partida perquè una empresa independent faci una auditoria de seguretat de tots els sistemes d’informació del CSJ, una actuació que es recomana fer cada dos o tres anys per verificar-ne la fiabilitat, va dir Casadevall, tot i que a Andorra no s’ha fet mai.
Abans d’apostar per l’aplicació navarresa, els membres del Consell Superior de la Justícia van fer diferents visites per conèixer els diversos sistemes de gestió processal que existeixen en aquest àmbit. Casadevall va exposar que el que s’ha acabat adoptant és considerat un dels millors d’Espanya (que en informatització va al davant de França) i va destacar les estadístiques de durada mitjana dels assumptes civils enllestits a primera instància dels tribunals navarresos, que és de les més baixes d’Espanya; la taxa de litispendència, que és la més baixa, i la taxa de congestió, que també és la més baixa.
Casadevall va recordar que la prioritat quan va agafar el càrrec era la modernització de la justícia i que avui aquest objectiu “ja és gairebé una realitat”.
Mesures per evitar accidents a la Batllia
El president del CSJ va explicar que es prendran mesures perquè no tornin a donar-se situacions com la que va passar recentment a la Batllia, en què un processat va acabar agredit al passadís. Així, a més de les mesures de reforç policial, s’establiran circuits diferents per als detinguts i el públic que assisteix a un judici perquè no coincideixin en un mateix espai. Es prendran “quatre pautes perquè no torni a passar”, va dir. Casadevall va insistir, però, que l’edifici no reuneix les condicions de seguretat (ni dels espais ni contra incendis) i que “no es pot treballar en unes instal·lacions com aquestes”. Considera que és l’edifici públic que està en pitjor estat, a més de l’elevat cost que suposa el lloguer. Per altra banda, va explicar que les visites que han fet a altres seus de justícia han servit per prendre idees per al futur edifici, com poden ser el nombre de batllies i sales d’audiència, els circuits separats, l’accés amb ascensor des del soterrani, que els testimonis estiguin en llocs diferenciats i les places d’aparcament necessàries. En aquesta tasca, el CSJ compta amb l’assessorament de l’empresa pública francesa que controla els edificis de justícia.
