Per sentència del Superior s’ha rebaixat la pena de presó a un encampadà  de 74 anys, el qual havia tingut diversos càrrecs polítics comunals i directius a Saetde i Andorra Telecom i que la nit de Reis del 2016 va cometre un delicte major d’actes sexuals sense consentiment envers una menor de 12 anys sobre la qual tenia una ascendència quasi familiar, ja que tant amb ell com amb la seva parella mantenia “la menor un fort vincle emocional i ella anomenava ‘tiets’, tot i ser tiets del seu padrastre i no consanguinis”. La  rebaixa de la pena, que Corts havia establert de tres anys de presó, un dels quals en ferm, ha quedat reduïda a sis mesos en règim de semillibertat –a la pràctica, anirà a dormir al centre penitenciari– davant l’estupefacció de la víctima i del seu entorn familiar i social. Sí, de la víctima, una noia jove que ara té 20 anys i que després de passar tot un calvari, gràcies al suport del seu nucli familiar i dels tractaments i acompanyaments psicològics ha pogut tirar endavant i en l’actualitat està estudiant el segon any de carrera. Dret, per cert. Fonts properes al cas, precisament, expliquen que tot i deixar els estudis als 15 anys perquè “va petar”, va continuar estudiant per lliure i es va poder treure el batxillerat.  

Hi ha qui diu, i així ho recull la sentència, que la família de la noia va trigar massa temps a denunciar, però ni era el moment –no ho van considerar oportú per l’edat de la nena– ni es va trigar tant, tenint en compte que l’àvia de la noia va morir de càncer pocs mesos després, per la qual cosa la família va haver de fer aquest altre dol enmig del procés dolorós de veure estroncada la vida d’una nena que a les 48 hores de l’agressió ja rebia tractament psiquiàtric. Això sí, tenien clar que denunciarien els fets quan es veiessin amb la força necessària per fer-ho. D’altra banda, al·legar que la denúncia es va presentar tard resulta poc menys que una paradoxa atesos els llargs temps de la Justícia.

Les mateixes fonts no se’n saben avenir, que en la sentència s’addueixi l’edat de l’agressor, evitar un trencament familiar en el seu cas, i trobar-se “perfectament integrat en la societat andorrana” com a factors atenuants per rebaixar-li la pena de presó, perquè això “podria provocar una ruptura social i familiar no necessària”, segons recull literalment la sentència. Integració? Quan ha de seguir un tractament psiquiàtric i durant el judici hi va haver almenys un altre testimoni d’una dona que va patir assetjament per part de l’home. Evitar el trencament familiar? Quan fa temps que ja es va produir aquest distanciament... Reflexions i preguntes que reflecteixen indignació i que qüestionen l’aplicació d’una justícia que esperaven que repararia, almenys en part, un dany que no té marxa enrere. Perquè d’un abús com aquest la víctima no se’n recupera mai del tot, remarquen les fonts. 

Els psicòlegs especialitzats en abusos a menors i diversos estudis posen de manifest que més de la meitat dels abusos a menors es produeixen en el si del nucli familiar. Però certament no hi ha abusos a menors en general i en abstracte, sinó infants que els han patit o els pateixen i que necessiten el seu temps per poder denunciar i afrontar el tràngol pel qual han passat.