La invasió del barb roig amenaça les plantes subaquàtiques dels estanys

Els prats d’isòets aquàtics (Isoetes lacustris) dels estanys del Pirineu estan fortament amenaçats per la invasió del barb roig (Phoxinus phoxinus), un peix petit que prolifera formant denses poblacions, segons es desprèn de les conclusions del primer estudi realitzat per avaluar l’impacte dels peixos introduïts sobre els herbassars submergits dels estanys d’alta muntanya del Pirineu. Els isòets són plantes ancestres de les falgueres terrestres que van tornar a colonitzar el medi aquàtic i estan perfectament adaptats a les aigües transparents i a les condicions extremes de baixa disponibilitat de nutrients dels estanys. 
L’informe, elaborat per un equip investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) en el marc del projecte europeu Life Limno Pirineus i publicat a la revista Frontiers In Plant Sciences, alerta de la necessitat d’implementar urgentment mesures de gestió per preservar, no només els isòets, sinó la integritat ecològica d’aquests estanys, que són molt fràgils i estan protegits per la Directiva Hábitats europea.
La investigadora del CEAB i primera autora de l’estudi, Esperança Gacia, explica que “encara que als estanys d’alta muntanya no hi viuen peixos de forma natural, històricament s’hi han introduït diverses espècies, com ara la truita i, més recentment, el barb roig, usat il·legalment com a esquer viu per a la pesca de la truita”. A l’informe es constata que la seva introducció causa un gran impacte en la riquesa de la fauna i la qualitat d’aquests ecosistemes, a més de ser una amenaça per les mateixes truites, que acaben desapareixent. És el primer cop que s’estudia l’efecte d’aquest peix sobre els herbassars, ja que els prats subaquàtics s’havien mantingut en bon estat als Pirineus, a diferència del nord i centre d’Europa, on estaven afectats.
Després d’estudiar deu estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu en tres escenaris diferents (sense peixos, amb truita i amb barb roig), entre els estius del 2015 i 2016, els investigadors del CEAB-CSIC han comprovat que, en el tercer escenari, els isòets entren en regressió per la falta de llum disponible, que limita la seva capacitat reproductora. El barb roig és el responsable d’aquesta manca de llum, ja que aquests peixos esgoten l’aliment present a l’aigua i remouen el sediment del fons de l’estany per cercar-ne més. Aquest fet provoca, segons detalla l’informe, l’augment de la concentració de nutrients, sediment en suspensió i el creixement desmesurat d’algues i cianobacteris, la qual cosa genera un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany.