Tot excés és dolent, se sol dir. Però hi ha excessos i excessos; uns més nocius que altres. Però també hi ha una altra variable que fa que abusar massa de quelcom sigui més maliciós encara, que és l’edat. O ja joventut, en aquest cas. Hi ha diverses drogues o substàncies que els adolescents consumeixen o, com a mínim, proven abans d’hora. Però Patrícia Ros, que és psicòloga clínica, ahir es va centrar especialment en l’alcohol. És també directora regional de Planet Youth, que és un mètode de prevenció d’addiccions islandès que va presentar ahir al vestíbul del Consell General amb el suport i beneplàcit d’Eva Tenorio, presidenta de Projecte Vida.
Ros explica que el mètode no consisteix en una acció o intervenció directa cap als adolescents, sinó “educar l’entorn adult perquè sigui segur i saludable”. És a dir, millorar els estímuls externs, que són els que solen provocar que un menor d’edat faci un consum d’alcohol desmesurat. La mitjana d’edat en què els joves en comencen a beure és als 14 anys. A aquestes edats “el cervell encara s’està formant, és tendre”, i això no només pot tenir conseqüències físiques, sinó que “és molt més senzill generar una addicció que quan ets un adult”.
Les accions que es prenguin “no han de venir d’un departament”, diu Ros, sinó que ha de ser la comunitat que les decideixi. Per això necessiten dades i informació, que “són bàsiques per diagnosticar el problema”. Però, és clar, qui d’alguna manera ha de facilitar aquesta informació, i la conseqüent aplicació del mètode Planet Youth –la joventut del planeta– “és l’esfera política”. Però si ho fan, “ha de ser a llarg termini, no serveix de res deixar el projecte al cap de dos anys”. A més, Ros explica que dades estadístiques d’altres països, com Islàndia, “demostren que funciona”.
Que un adolescent tingui una addicció a l’alcohol “no vol dir que sigui alcohòlic”. Tots, o gairebé tots, l’hem tastat de joves, i això no és el que preocupa a Ros, sinó que a causa de trastorns d’ansietat, bullying o mala comunicació familiar “s’hi enganxin”. És per això que tothom “ha de tenir les eines per identificar quan un jove pot estar fent un consum irresponsable”. I uns dels que més ho han de saber són els pares; “si el jove es tanca més a la seva habitació, si defuig de parlar amb ells, si canvia d’amistats, etc.”. Si aquestes coses es produeixen de manera coordinada, “és probable que el noi tingui algun tipus de problema”. I el que fa el mètode Youth Planet és detectar-lo abans que sigui massa tard.
