Després que el cap de Govern abordés la reforma de la funció pública durant el debat d’orientació política, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, fa un repàs de la situació del funcionariat, així com una valoració de les propostes i les paraules de Jaume Bartumeu.

El líder sindical lamenta també les retallades que s’ha dut a terme als països veïns i afirma que si es traslladessin al Principat l’USdA actuaria “en conseqüència”.

El cap de Govern va anunciar durant el debat d’orientació política la voluntat de fer un pacte nacional per a la funció pública. ¿Com han rebut aquesta notícia des de l’USdA?
Nosaltres fa molt de temps que estem reclamant una reforma. I si no es podia fer la reforma, també vam presentar un document a l’anterior síndic general, Joan Gabriel, en què li reclamàvem que es fes complir la Llei de funció pública que hi havia. El síndic es va comprometre a enviar-lo als grups parlamentaris, tot i que no vam rebre resposta. Encara que va ser instaurada fa deu anys, la Llei de la funció pública no ha estat desenvolupada, i molts punts, com la carrera professional, mai no s’han desenvolupat. S’ha quedat obsoleta sense haver arribat a la majoria d’edat.

El cap de Govern va admetre també durant el discurs ofert al Consell General que aquesta llei no és l’adequada per tirar endavant les expectatives que hi ha a l’administració, tot i que això ja és palès des de la legislatura anterior. ¿Creuen que aquesta proposta de pacte arriba tard?
A nosaltres ens hauria agradat veure-ho desenvolupat en l’anterior legislatura, i així es va demanar, però no arribava el moment. Ara sembla que sí que toca.

¿I en aquesta legislatura, creu que es podia haver impulsat abans?
En aquesta legislatura, s’ha fet quan s’ha pogut. Sembla que hi pot haver el consens dels grups parlamentaris per poder-ho des­envolupar. Però aquesta llei fa deu anys que s’hauria d’haver revisat.

El cap de Govern va donar fins i tot terminis i parlava que el projecte de llei pogués estar enllestit de cara al quart trimestre d’aquest any. ¿Creu que és un termini factible?
Tant de bo es pugui arribar a fer una llei consensuada amb els sindicats, i no com l’anterior, ja que si és consensuada podem fer una llei que perduri en el temps. En cas contrari, ja es pot veure el que ha passat: encara no s’ha desenvolupat que ja l’estem modificant. Això és el que s’hauria d’intentar que no passés i s’hauria de mirar de fer una llei que perdurés en el temps i que no s’hagués de canviar cada cinc anys, perquè no dóna expectatives a la realitat de la funció pública.

En el debat d’orientació política va quedar clara, d’una banda, la vocació de contenció pública dels grups, i de l’altra, el suport del cap de Govern al funcionariat. ¿Què li va semblar el discurs de Bartumeu en aquest sentit?
Jo crec que el cap de Govern és molt conscient del que passa a la funció pública, i no ens hem d’enganyar, els diners són on són, i no són a la funció pública. Els funcionaris cobren una mitjana de 1.600 o 1.700 euros i no serà rebaixant-los un 5 o un 10 per cent del seu salari com eixugarem l’important deute del país. El deute el podrem eixugar quan anem a buscar els diners on són: a les butxaques de tots aquests especuladors i empresaris que els anys passats van fer l’agost amb unes lleis que els ho permetien, sense deixar ni cinc al país.

Jaume Bartumeu va fer referència a l’existència d’una certa demagògia envers el funcionari. ¿Coincideix amb aquesta apreciació?
Jo penso que hi ha hagut una part dels polítics a qui ja els ha anat bé carregar el mort als funcionaris. Mentre la gent mira cap als funcionaris no mira cap a un altre lloc. I aquesta estratègia la vam veure també en l’assumpte de la mútua, que semblava que havia de ser la ruïna del país. De fet, algun polític va arribar a dir que el contribuent estava pagant la mútua dels funcionaris, i des que la controlem els funcionaris, no només està donant beneficis sinó que a més no és deficitària. Hi va haver un polític que va dir que a la mútua hi havia 850.000 euros de deute, que era el contribuent qui la pagava, i s’ha demostrat que no és veritat. Llavors, l’opinió pública es va girar contra els funcionaris.

¿Ens pot dir quines són les xifres que hi ha actualment?
Les xifres no les tinc, però sí que puc dir que la mútua té molt bona salut i que està controlada per una junta, de la qual formo part, i he de dir que estic molt orgullós del funcionament. Ha passat un any, no és que haguem tingut una disminució de les baixes, i la mútua no és deficitària. Funciona de la mateixa manera, i amb un petit reajustament s’hauria arreglat.

És a dir, ¿no hauria calgut el canvi de model del qual tant es va parlar?
El cas és que la mútua no era deficitària. Sempre se l’havien pagat els funcionaris, i així continua. El que passa és que l’estratègia que tota la ciutadania es fixés en la mútua va treure importància a altres coses, que han fet molt de mal. No es parlava de les accions bancàries ni de les obres que havien costat tres cops més del que havien de costar. Una pura i simple maniobra de distracció que va sortir molt bé a la classe política i que va deixar molt tocada la imatge dels funcionaris andorrans.

Des dels dos grups de l’oposició s’ha demanat una contenció més gran. ¿Creu que això pot incidir directament en el sou del funcionari?
Nosaltres sempre hem estat a l’altura i, quan hi ha un problema, la gent demana el màxim de responsabilitat. I això té un cost. El que tampoc no fóra bo és trencar la il·lusió que té el funcionari per la seva feina. I amb temes que estan completament fora de lloc, perquè qüestionar avui el que cobra un funcionari... Els salaris dels funcionaris són públics, mentre que els dels empresaris que hi ha hagut els últims anys ningú els ha sabut. I no és veritat que el funcionariat del país estigui cobrant salaris desorbitats.
Nosaltres hem demanat molts cops al Govern que es faci un estudi real de quant costa viure en aquest país i de moment ningú no ha volgut respondre a aquesta qüestió. I després, per fer la fotografia de l’administració andorrana, s’hauria de veure quants comandaments hi ha i veure si en fa falta tants. ¿Però aquests comandaments, qui els ha posat? Els mateixos polítics que ara critiquen els funcionaris. Crec que això és demagògia barata i el primer que haurien de fer és mirar quants funcionaris han fet entrar i quins salaris han accedit a donar-los a través dels partits que hi ha hagut fins al dia d’avui.

Sí, és cert que hi ha una dada objectiva. Per sectors, la funció pública, juntament amb el sector financer, és l’únic que ha incrementat el salari mitjà en els últims anys.
És evident. Però aquest any el sou dels funcionaris ha pujat ben poc, poc més de l’1%. Llavors, ja hem tingut una congelació. Amb una altra congelació l’únic que faríem és rebaixar el poder adquisitiu del funcionari.

Tenint en compte les propostes de l’oposició, ¿tenen por que Andorra pugui seguir els passos de països com Espanya i que acabi tirant endavant aquesta retallada?
Si hem de contribuir, haurem de contribuir, però penso que aquí a Andorra hi ha gent que pot contribuir molt més i que no ho ha fet. No es parla dels poders fàctics d’aquest país, i n’hi ha molts. A més, fer una contenció del salari dels funcionaris quan estem fent macroedificis dins el funcionariat ‒com el de duanes o bombers‒, que estan duplicant o triplicant la despesa, difícilment es pot arribar a entendre.

¿En el cas que s’arribés a plantejar una retallada, prendrien alguna mesura?
Ho estudiaríem i actuaríem en conseqüència. Caldria veure quin tipus de mesures voldrien aplicar i en quin moment, i quines s’aplicarien en altres àmbits. Si cal col·laborar, es pot estudiar, analitzar les possibilitats, però sense arribar als extrems que s’està arribant a Espanya, on es pretén que els plats trencats d’una crisi financera els paguin els treballadors i els pensionistes.

Per continuar amb aquest repàs de la funció pública, cal analitzar la qüestió del GAdA. ¿Cap a on va el procés de reforma d’aquest sistema?
Nosaltres des d’un primer moment vam dir que no ens agradava el sistema de gestió de l’acompliment, i els estudis han ratificat que es tractava d’un sistema arbitrari i que no es podria aplicar un GAdA amb cara i ulls si no es canviava determinats aspectes de la Llei de la funció pública. És clar que el GAdA que s’aplica avui no agrada a cap dels sindicats de l’administració. Així que s’hauria de modificar o bé fer servir un nou sistema que no tingués res a veure. Durant un any es va suspendre perquè no hi havia ningú que hi estigués d’acord i ara han tornat a aplicar el mateix.

¿Llavors, entenc que la solució passa per canviar de sistema?
Jo ho tindria claríssim. Cladria buscar un altre sistema. Per exemple, una taula de pactes d’augment salarial entre l’Estat i els funcionaris a través de convenis col·lectius o d’altres sistemes que no fossin tan arbitraris i injustos com l’actual.

Finalment, un dels aspectes en què els cossos especials han fet especial èmfasi han estat les condicions de les jubilacions. Tenint en compte el moment actual, ¿plantejaran aquesta qüestió en la taula de negociacions?
Creiem que és qüestió de parlar-ne, ja que de la mateixa manera que s’ha arribat a un sistema de colideratge amb l’assumpte de la mútua, també es pot arribar a un amb la jubilació. Però no crec que sigui el gran problema de l’administració ara.

¿Llavors, no serà una prioritat?
Les prioritats han de venir donades pels problemes reals que té l’administració, i aquest n’és un més. N’hi ha d’altres. No obstant, la jubilació és prou important per a qualsevol treballador. Cadascú ha de tenir una jubilació en relació amb el seu lloc de treball i els cossos especials tenen aspectes que d’altres cossos no ho tenen.