La llei de morositat que s’està treballant al Consell General preveu l’establiment d’un interès de demora del 6% més l’euríbor, un canvi a què es preveu que estiguin subjectes tant les empreses privades com les administracions públiques.

Aquesta és la principal novetat que introdueix el text, ja que en l’actualitat no s’aplicava d’ofici cap mena d’interès i només existien si hi havia una demanda judicial. La proposició de llei preveu que aquest percentatge s’apliqui des de la data de recepció de la factura.
Quant al termini de pagament, el text el fixa en 60 dies un cop s’ha presentat la factura. Es podrà ampliar a 90 dies en cas de mutu acord i sempre abans de la signatura del contracte. Així ho van explicar els cònsols majors de la Massana i Andorra la Vella, David Baró i Rosa Ferrer, després que el conseller general demòcrata Carles Enseñat va comparèixer en la reunió de cònsols d’ahir per exposar-los els detalls del document.
Fins ara els terminis de pagament dels comuns es regien per la Llei de finances públiques i per la de finances comunals, i segons van assegurar els mandataris les corporacions ja paguen a 60 dies i en alguns casos es pacten els 90. La proposició de llei de mesures contra la morositat va merèixer l’opinió favorable dels cònsols.
Ahir també es va informar que a partir d’ara els comuns actualitzaran el cens de forma retroactiva. Sobre aquesta qüestió, Baró va explicar que es contemplarà que una persona ha estat vivint en una parròquia tot i estar inscrita en una altra sempre que aporti proves fefaents, com ara el rebut de la llum o un contracte de lloguer. Això permet que aquestes persones puguin obtenir, per exemple, exempcions de l’ITP.
Així mateix, en la reunió es va informar que el Govern preveu impulsar una prova pilot del projecte de signatura electrònica en el segon trimestre del 2013. Aquest passaport digital serà conjunt per al Govern i els comuns i permetrà l’agilització dels tràmits i evitar desplaçaments a les administracions. La previsió és que el maig de l’any que ve el Govern hagi creat una entitat de certificació.

Activitats conjuntes

Els comuns estan enllestint un calendari conjunt de les activitats socials, culturals i esportives que organitzaran durant l’any que ve. L’objectiu d’aquesta eina és aconseguir una coordinació més gran entre les corporacions i disposar d’informació sobre les vacants que hi ha als diferents tallers. De cara al futur, la intenció és que es puguin reduir les activitats programades en una parròquia si en una altra es fa la mateixa i hi ha places lliures. Això amb l’objectiu d’optimitzar recursos.
Baró també va exposar que cada comú destinarà 15.000 euros al servei mancomunat de gestió forestal, que permetrà un “estalvi important”. També es farà un plec de bases conjunt per adquirir els terminals del sistema de comunicació Tetra.
En relació amb l’afectació de l’IGI en la recaptació de l’ITP, els cònsols van recordar que s’ha facilitat el dictamen elaborat per un expert al Govern, que ara ho està valorant. Baró va assenyalar que sobre aquesta qüestió s’està treballant en bona sintonia amb l’administració central. Els mandataris comunals també tindran una reunió la setmana que ve amb el ministre de Finances per tractar de les transferències i les competències. Es preveu que el Govern faciliti una simulació de les transferències.

Anàlisi dels serveis un per un per veure on cal aplicar l’IGI

Els comuns i el Govern analitzaran un per un tots els serveis per concloure en quins cal repercutir l’IGI. Així mateix, es verificarà que totes les corporacions facin la mateixa aplicació dels preus públics i de les taxes (que estan definides per llei). Segons un informe sol·licitat pels cònsols, el nou impost només s’hauria d’aplicar en els preus públics quan hi hagués concurrència de privats. Tot i així, els cònsols van exposar que hi pot haver lloc per a interpretacions, com per exemple l’aigua de boca, en què la definició no és clara. Així mateix, Ferrer va exposar que si afecta una competència pròpia, als preus públics no s’ha d’aplicar l’IGI. Això fa que calgui repercutir-lo als aparcaments verticals però no a les zones blaves. En tot cas, la cònsol de la capital va defensar que quan es tracta d’un servei públic no s’hauria de gravar amb l’IGI i es va mostrar contrària que les escoles bressol hi estiguin subjectes, encara que sigui superreduït i no hi afecti, ja que en cas que canviés la llei es podria fixar a l’alça.