La incorporació al mercat laboral per part dels estudiants de Formació Professional i d’ensenyament superior és molt ràpida. Així ho posen de manifest els resultats del segon estudi d’inserció laboral en aquests dos àmbits que ahir van donar a conèixer la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i la directora de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), Marta Fonolleda i que fa referència als anys 2014, 2015, 2017 i 2018 i que inclou tant alumnes del sistema andorrà com del francès. S’ha fet més de 400 enquestes telefòniques per obtenir resultats.

Segons les dades recollides, en el cas de l’ensenyament superior, el 43,5% dels titulats del curs 2017-2018 tenien feina abans d’acabar la formació, un 15% van tardar menys d’un mes a trobar-ne i un altre 15 % van trigar entre  un i tres mesos a ocupar-se. Unes xifres molt similars a les del curs anterior. En el cas de l’FP, pràcticament un 52% dels alumnes del curs 2017-2018 tenien feina abans d’acabar els estudis (per sobre del 31% que es trobaven en la mateixa situació el curs 2016-2017) i un 38% va tardar menys d’un mes a trobar-ne (un 36% el curs anterior). 
La ministra va manifestar que aquesta rapidesa en la inserció al mercat laboral “penso que és la part més positiva”. De fet, segons l’estudi, del total d’alumnes que van acabar els estudis d’ensenyament superior l’any 2018, en el moment de fer l’enquesta un 90,3% estaven ocupats, mentre que només un 6,5% estaven aturats (no treballaven, però estaven en recerca) i només un 3,2% ni treballaven ni buscaven. Quant a l’FP, l’ocupació també és molt alta, però queda una mica per sota: 43,7% els que van acabar els estudis el 2018 i el 66,7% els que els van acabar el 2017. Fonolleda va apuntar que tot i que el darrer any analitzat, menys de la meitat estan ocupats, cal tenir present que “més de la meitat són inactius, és a dir, ni treballen ni busquen feina”, si bé no va poder detallar els motius d’aquesta situació perquè no s’ha analitzat.
Un altre dels elements que es va remarcar en la presentació del treball és que en el cas dels estudiants universitaris, tres quartes parts dels titulats tenen la feina al Principat, una proporció que arriba al 100% en el cas de l’FP. De les persones amb contracte laboral, la majoria el tenen indefinit i a temps complet, i al 46,8% dels universitaris se’ls hi va requerir una titulació específica d’ensenyament superior i al 24,2% només ser titulat. En l’àmbit de l’FP, el 28,6% van necessitar una titulació específica, mentre que al 66,1% no van necessitar-ne cap. Amb tot, es desconeix si la feina que tenen està relacionada amb els estudis cursats, ja que no és un element analitzat.
Els enquestats també s’han mostrat satisfets amb la seva feina i la valoren amb un notable. La puntuació és sensiblement inferior en el cas de la formació professional, tot i que cap barem és inferior a un aprovat alt.

Millores
Tot i els bons resultats, també es van detectar alguns àmbits amb possibilitat de millora, com poden ser els idiomes o el lideratge en els estudis universitaris, mentre que en FP s’ha detectat sobreformació en àmbits com la formació teoricopràctica o la comunicació escrita, mentre que, en incorporar-se al mercat laboral, han trobat a faltar més coneixements en resolució de problemes o en lideratge.
Vilarrubla va insistir que s’està en “contacte constant” amb els sectors professionals per veure les necessitats que hi pot haver en el mercat. En aquest sentit va tornar a apuntar la voluntat d’ampliar les titulacions de Formació Professional que s’ofereixen per no quedar-se enrere, encara que no en van voler avançar cap.