Les persones graduades en Formació Professional treballen més al sector privat (80%) i es queden al país (més del 97%) mentre que els titulats en ensenyament superior ho fan al sector públic (més del 60%) i un de cada tres desenvolupen la seva vida laboral fora del territori. En ambdós casos la inserció laboral és molt elevada, més però en el cas dels titulats en ensenyament superior (94%) que en els d’FP (78%).

Aquestes són algunes de les dades que es veuen reflectides en els informes que tracten sobre la inserció laboral dels titulats del 2018 i 2021 que han realitzat estudis superiors a Andorra i que avui ha publicat el Govern. Es tracta d’una iniciativa que porta a terme el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats i l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) en col·laboració amb el grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i els centres d’Andorra que imparteixen titulacions de formació professional a través de les enquestes realitzades als graduats d’aquestes dues promocions.

Segons explica el director de l’AQUA, Isaac Galobardes, aquests estudis sobre la inserció laboral dels graduats en ensenyament superior són “una eina tant per als estudiants d’FP com d’ensenyament superior perquè els ajudin a escollir millor quins estudis volen fer tenint en compte com està el mercat laboral a Andorra”. A més, destaca que són també una eina de millora contínua per als centres que imparteixen aquests estudis de manera que puguin millorar les formacions que ofereixen. Galobardes comenta que aquests darreres informes segueixen una línia continuista respecte als d’edicions anteriors, sobretot per l’alt percentatge d’inserció en el mercat laboral del titulats. En aquest sentit, exposa que “estem satisfets de les dades que presenten” i afeigeix que esperen “que encoratgin a la gent que no té estudis superiors a què els facin”. 

Pel que fa a què els graduats universitaris treballin més enl sector públic, el director de l’AQUA fa notar que les titulacions que s’exigeixen en llocs de funcionarat corresponen a un MAC 6 que seria el de batxèlor. 

D’altra banda, assenyala com a positiu el fet que la gran majoria dels enquestats treballen a Andorra. Hi poden haver molts factors, remarca. Un d’ells pot tenir a veure amb “el creixement que hi ha al país”, la qual cosa porta associada la demanda de persones més qualificades. Cal, però, tenir en compte que les dades amb les quals es compta són limitades. 

Un altre aspecte que subratlla Galobardes és el fet que 8 de cada 10 persones que es titulen a la universitat compaginen el treball amb l’estudi. Es valora molt positivament des de l’AQUA. Normalment es tracta d’estudiants de màster que es volen continuar formant. I “les universitats amb estudis a distància ho faciliten”, declara. 

Replantejar els informes
Segons el director de l’agència, ara s’està mirant de replantejar aquests informes tenint en compte totes les universitats que hi ha al país. En aquest sentit, explica que la feina de l’agència consisteix precisament a procurar que totes les  universitats establertes al país i les titulacions que ofereixen  “mantinguin la qualitat mínima i segueixin els criteris de l’espai superior d’Europa en el qual hi és Andorra”. Això també es pot aplicar a l’FP, matisa, perquè tingui també els mínims necessaris perquè sigui reconeguda a nivell europeu i mundial. Finalment, constata que el volum de feina a l’AQUA ha crescut i el  volum d’avaluacions també. I és que el sistema universitari ha augmentat amb la implantació de les universitats en línia.