La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) prepara la seva 58a edició en un context marcat per la incertesa econòmica. Amb els cursos ja definits i el període d’inscripció obert, la direcció de la institució adverteix que la manca de garanties sobre el finançament en dificulta la continuïtat.

El president de la UCE, Jordi Casassas, ha recordat que aquesta preocupació ja es va expressar durant la cloenda de l’edició de 2025 i ha assenyalat que la situació s’ha agreujat des d’aleshores. Segons ha explicat, encara no s’ha concretat l’aportació de la conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per a enguany, mentre que continua pendent el pagament del 20% corresponent al pressupost de l’exercici anterior. A això s’hi suma la reducció de més de la meitat de la contribució del Consell Regional d’Occitània.

La institució també ha posat de manifest la necessitat d’actuar a les instal·lacions de Vallroc, on es desenvolupen diverses activitats. Les obres, valorades en prop de 29.000 euros, són necessàries per adequar l’espai i evitar-ne un possible tancament.

Davant aquest escenari, la direcció de la UCE considera que no rep prou atenció per part de les administracions. Tot i això, evita fer-ne una lectura política i ho atribueix principalment al desconeixement del paper de la institució. En aquest sentit, defensa que la seva contribució no es pot mesurar només en termes d’activitat o assistència, sinó també per la incidència acadèmica, cultural i cívica acumulada al llarg de més de cinquanta anys.

La Universitat Catalana d’Estiu reivindica la trajectòria de les seves 57 edicions com a espai de trobada i reflexió dels territoris de parla catalana. Prada ha acollit moments destacats com la presentació del manifest Català, llengua d’expressió científica (1973), l’anunci de la creació de l’Institut Ramon Llull (2000) o un dels primers grans actes públics de la Xarxa Vives d’Universitats (1997). Més recentment, la Universitat va reunir en un mateix acte cinc presidents de la Generalitat de diferents sensibilitats polítiques.

La programació de la 58a edició inclourà activitats acadèmiques, culturals i institucionals. Entre els actes previstos hi ha un homenatge als 750 anys de la mort de Jaume I amb la participació de l’historiador Antoni Furió; el lliurament dels Premis Canigó a La Bressola i a El Punt Avui; una actuació d’una trentena de violoncels amb peces de Pau Casals. També hi participaran als actes Pere Aragonès, Oriol Junqueras i queda per comfirmar la presència de Carles Puigdemont. Un dels actes centrals reunirà Josep Lluís Albinyana, primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià; Cristòfol Solet, antic president del Govern Balear i Quim Torra, antic president de la Generalitat de Catalunya. l’acte de cloenda comptarà amb la participació del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i del president de la Xarxa Vives i de la Universitat de Perpinyà, Yvan Auguet.

La direcció també ha anunciat la voluntat d’ampliar el radi d’acció de l'UCE per reforçar-ne el paper com a punt de trobada de la diàspora catalana, amb cursos de llengua i de coneixement del país.

L'UCE sosté que continua sent un espai necessari per al debat, la formació i la cooperació entre els territoris de parla catalana, i defensa que la seva continuïtat respon a una necessitat col·lectiva.