Verònica Chik és una jove escaladora de Hong Kong que s’està enduent molt titulars de premsa –si més no, de l’especialitzada– per l’habilitat amb què s’ha fet amb la disciplina: va començar a escalar amb cinc anys i ja s’ha polit alguna via amb dificultat 8b+, és a dir, d’un considerable grau d’exigència. Després de brillar en campionats internacionals, Chik s’ha marcat com a repte enfilar-se pel roc del Rombau, al municipi alturgellenc de Peramola. Aquí s’enfronta a un nou desafiament: pujar una via més difícil encara, un 8c. Si ho aconsegueix –i els que se la miren de prop en tenen més aviat pocs dubtes– serà la persona més jove a haver rematat una ascensió d’aquesta dificultat.
Els responsables, per dir-ho així, que la joveneta hongkonguesa estigui per terres alturgellenques són Toni Arbonès i David Gambús, esportista basc també molt reconegut en l’àmbit de l’escalada i resident a Andorra, on treballa a la Federació de Muntanyisme, on, entre altres coses, es dedica a la formació dels escaladors joves. La iniciativa de convidar-la a escalar el roc de Peramola (com el roc d’Oliana coneixen la paret els escaladors internacionals, per a disgust dels peramolins) va sorgir el passat mes de maig quan Arbués i Gambús es van desplaçar a una molt coneguda zona de la Xina per als escaladors. “A obrir vies, que és al que ens dediquem”, puntualitza Gambús. Hi van conèixer la família de Chik i les habilitats de la joveneta, i la mare, relata el basc, es va mostrar interessada perquè la noia intentés una via de més dificultat de les que havia conquerit fins al moment: van decidir que es traslladaria a Peramola per enfrontar-se a la coneguda com a Fish Eye.
Fish Eye és una via d’una alçada de cinquanta metres. “I aquí està la xavaleta, barallant-se amb ella i nosaltres donant-li suport tècnic”, explica Gambús. Algun dia de la passada setmana no va poder pujar a causa de les tempestes de tarda. “De fet, va estar a punt d’arribar al final en una pujada, però justament va començar a ploure i l’aigua que regalimava per la paret la va fer caure”. Si no arriba a ser per les inclemències del temps, potser la gesta hauria estat aconseguida i ella seria la més jove, en categoria femenina, a completar una via d’aquesta dificultat.
De moment, la família –es va desplaçar fins a l’Alt Urgell acompanyada pel seu pare– ha viatjat al Regne Unit, però amb la intenció de tornar la setmana vinent i tornar a intentar-ho. Tenen una fita al cap: aconseguir-ho abans del proper dia 14, perquè aquell dia Verònica fa els deu anys. Això, naturalment, posa certa pressió sobre la joveneta. Ella sembla portar-ho amb aplom i superar el desafiament sempre és una recompensa. “Jo reconec que aquesta canalla suen sang a vegades”, reflexiona Gambús. De fet, la petita està tenint certs problemes amb el clima tan sec: les mans, amb la pell ja molt endurida i quartejada per la pràctica constant, se li acaben escorxant. També han triat unes dates difícils, amb la calorada: per molt que els intents es facin de tarda, a l’ombra, la paret conserva la temperatura del sol matinal. Verònica Chik s’enfronta a una de les vies més complicades del roc, que també té un 9c: a penes hi ha tres vies obertes d’aquesta complicació al món, i comptats són els esportistes que han aconseguit arribar al cim.
I quan la jove hongkonguesa aconsegueixi rubricar la seva victòria? Doncs serà una fita important en el món de l’escalada que, és clar, és minoritari. “És impressionant que una xiqueta tan jove faci una cosa tan difícil”, insisteix l’esportista basc que li dona suport. No obstant això, la seva fita no tindrà el ressò d’una Champions, és clar. “Però finalment, tampoc no és un esport que ens agradaria que es massifiqués gaire, veure sis-centes persones enfilant-se per una paret no seria gaire atractiu”, puntualitza Gambús.