"La música com a eina per canviar realitats". Aquest és l'argument que fonamenta la tasca que l'Associació Música per viure Judit Ribas duu a terme i que l'ha portat no només a impulsar projectes a Centreamèrica sinó també a Andorra. Després de molts anys de tenir una escola de música a Nicaragua, les dificultats al país centreamericà els ha fet tancar el projecte, fer les maletes i girar la vista cap a un altre país: Hondures, on donen suport a dues iniciatives diferents.
La coordinadora de l'associació, Ester Segura, recorda que va ser Judit Ribas, que va viure a Nicaragua, la que va tenir la idea d'impulsar aquest projecte, que després, i gràcies a la implicació de diverses persones entre les quals Mireia Clua, es va materialitzar en una escola al barri René Cisneros de Managua, on Ribas havia residit. Després d'anys de feina a Nicaragua i amb un projecte que ha estat "tot un èxit" la situació política va fer que els fos impossible continuar treballant en aquesta proposta. Un cop van haver de tancar portes van començar a pensar què podien fer i el que tenien molt clar, explica Segura, era que volien mantenir l'esperit de Ribas i treballar a Centreamèrica. Va començar llavors la recerca de projectes als quals poder donar suport, tenint en compte que començar des de zero podia ser complicat. De fet, hi havia sobre la taula ajudar en propostes que ja estiguessin en marxa i necessitessin "una empenta" o aquelles que comencessin a rodar i necessitessin un impuls important. La cerca els va portar a Hondures, on Música per viure està donant suport a dues propostes encapçalades per dues dones, Amy Sánchez i Marcela Fernández.
Fernández dirigeix el projecte Uremu a San Pedro Sula, una proposta que va impulsar el 2015. La seva és, per tant, una iniciativa que fa un temps que funciona, però des de Música per viure li donen suport per impulsar nous projectes. Paral·lelament, i a través d'un article aparegut a la premsa, l'associació es va assabentar que Sánchez, una noia molt jove, feia classes de música per a nens desafavorits. Es tracta d'un projecte que es trobava en els seus inicis i es va decidir apostar per aquesta proposta. Avui en dia ja compten amb 80 alumnes que fan classes de música els dissabtes a la capital, Tegucigalpa.
Segura defensa els beneficis de la música per als joves que tenen més dificultats en aquests països de Centreamèrica, on sovint poden ser víctimes de les bandes, d'agressions sexuals, de la violència i de la inseguretat, en general, i que els ajuda a escapar d'aquests perills, i de manera paral·lela, també s'ajuda a les famílies. I és que en aquests centres l'objectiu no és que surtin "mozarts o beethovens" sinó que els infants i joves tinguin un punt on trobar-se, sentir-se segurs, fer comunitat i treballar un seguit de valors que els són útils per a la seva vida. I l'experiència assolida a Nicaragua així els ho ha demostrat.
I més enllà de la presència a Centreamèrica, l'associació també té un peu a Andorra on col·labora amb el projecte d'humanització de l'hospital portant la música a diferents àrees del centre hospitalari, tal com s'ha presentat aquesta setmana passada, i també col·laboren amb l'Andorra Sax Fest, en el vessant infantil del concurs.