Fa tot just un mes que es va inaugurar la nova Seu de la Justícia i fa unes tres setmanes que ja s’hi han començat a celebrar judicis de Corts i del Superior. Potser per la novetat, la sofisticació de la nova Seu en alguns aspectes contrasta amb altres elements de les instal·lacions que encara no acaben d’estar a punt del tot i encara grinyolen. Certament, s’ha guanyat en seguretat, ja que tothom ha de deixar les seves pertinences a les safates perquè passin per l’escàner i tothom també ha de passar per sota l’arc que dia sí dia no pita si portes al damunt peces metàl·liques. Efectivament, la situació recorda al control dels aeroports. De fet, els vigilants de seguretat encarregats d’aquest primer cribratge són les primeres cares amables que et trobes quan t’internes en una construcció majestuosa que empetiteix qualsevol. Serà això allò del pes de la Justícia recaurà sobre vosaltres? A la recepció, un espai ben ample amb un mostrador que et trobes de cara, diverses persones atenen qui entra mig perdut i despistat. Això sí, en una taula com fora de lloc es podia veure ahir un cartell tipus mural de classe que posava Batllia de guàrdia.

Si prens part en un judici de Corts, has de pujar al primer pis i només ho pots fer per l’àmplia escalinata que hi porta, ja que els ascensors per al públic no s’aturen a la primera planta. Allà, passadissos amplis i bancs, un espai per socialitzar d’allò més si no fos per les circumstàncies de l’espera que en alguns casos poden ser de nerviosisme i tensió per a aquells que esperen perquè han estat citats. I d’actitud de recerca, com la de la magistrada que entre vista i vista cercava els companys de tribunal i no els trobava. 

La decoració de passadissos i sales és força austera i senzilla, potser fins i tot massa. Cadira de plàstic,  per als qui s’asseuen a declarar. Ahir fins i tot va rodolar per la sala de vistes una petita peça justament en un judici que anava de reparacions d’objectes. La megafonia és un d’aquests elements que més grinyola, i és que ara tots els judicis es graven i és clar, és important que els micròfons en primer lloc estiguin encesos, cosa que no sempre passa, i que el secretari ha de recordar una vegada i una altra fins i tot als més experimentats, magistrats i advocats. Ahir la connexió fallava i la impossibilitat momentània de no poder fer la gravació va aturar durant un quart d’hora un dels judicis. I és que va costar d’allò més trobar el tècnic encarregat. I com passa en aquestes situacions, va ser entrar a la sala, tocar una mica el cable del micro i comprovar que el so arribava a l’ordinador del secretari judicial i voilà, tot com una seda. Problemes del directe?