N’hi ha més o menys que fa 10 anys? Quines parròquies han guanyat la batalla als locals buits? Hi ha qui pensa que hi ha ubicacions maleïdes amb botigues que obren durant uns quants mesos i ja s’intueix que no duraran perquè no s’hi veu mai ningú. Hi ha molts factors que hi influeixen, certament, com ara la tipologia de negoci, la ubicació, els preus dels lloguers dels espais, les successives reestructuracions de l’espai urbà... Donant, però, un cop d’ull a l’estudi sobre el comerç a la trama d’Andorra, realitzat per la consultoria Intueri, es pot concloure que les parròquies altes han sabut captar millor l’atenció de negocis o han incentivat que se n’estableixen de nous, mentre que el centre històric de la capital, per exemple, lluny de reduir-los ha vist com anaven augmentant. Una situació que es dona també a Sant Julià de Lòria. Però anem a pams.
Començant precisament pel Centre Històric d’Andorra la Vella, entre el 2015 i el 2024 els locals buits s’han incrementat un 10%. De manera que si el 2015 eren un 6% del total, ara en són un 16%. Des de la consultoria es fa notar que l’augment ha estat constant tot i que s’estabilitza a partir del 2021. Seguint a la parròquia d’Andorra la Vella, a l’avinguda Meritxell, l’augment de locals buits arriba només al 2% dels locals. Així s’ha passat en deu anys del 3 al 5%. A l’avinguda Santa Coloma l’augment és només de l’1%. D’aquesta zona, l’informe recull que el sector de l’automoció continua tenint un paper rellevant. Identifiquem en aquest sentit, nous establiments, amb noves propostes singulars i diferenciades.
Qui s’emporta, però, la pitjor part és la zona del Fener Boulevard, on pràcticament un terç dels locals estan buits, segons assenyala l’estudi. I el que crida l’atenció és que si bé el 2015 no n’hi havia cap, el 2021 representaven ja el 34% del total i enguany, com s’ha dit, el 30%.
Només la zona de Riberaygua i Travesses aconsegueix una dismunció de locals buits d’un 2%. Al 2015 n’eren 7 i ara, 2.
I a Escaldes-Engordany, quina ha estat l’evolució a l’avinguda Carlemany? Doncs els locals buits han augmentat un 5%, ja que si el 2015 eren el 6% enguany arriben a l’11%. Segons Intueri, cal tenir en compte que es tracta d’un eix de vianants en procés de transformació urbana, amb noves propostes i oportunitats per les intervencions properes de desenvolupament residencial i amb previsió d’espais comercials que canviaran l’actual fesomia. Quant a la part alta, s’observa que a nivell d’espais buits es concentra un dels índexs més elevats. Cal tenir en compte, respecte de l’evolució del percentatge d’espais inactius, que hi ha casos que alguns han deixat de tenir ús comercial, per passar a tenir-lo com a garatges. De tota manera, si es mira l’evolució, en un decenni el percentatge de locals sense activitat no ha canviat i es manté en el 14%.
També augmenta a Sant Julià de Lòria el nombre de locals buits. En concret, un 6%. I si el 2015 n’eren un 10%, enguany arriben al 16%. De tota manera, en aquest cas cal tenir en compte el pes comercial que suposen les grans superfícies comercials que es troben a la CG-1. És en l’entorn urbà on s’identifica la incidència d’espais inactius, sobretot en punts allunyats de l’avinguda Verge de Canòlich.
Menys a parròquies altes
Una evolució ben diferent es dona a les parròquies altes. En concret, a la Massana el percentatge de locals buits ha baixat considerablement fins al 10%. I si el 2015 es comptabilitzaven un 16% d’espais inactius, aquest 2024 n’hi ha un 6%. De tota manera, cal valorar-ho tenint en compte la incidència dels establiments de temporada. Així, en el treball de camp, Intueri posa en evidència que els locals buits representarien un 7,5% addicional.
També a Canillo, s’identifica un augment del pes del sector comercial sobre el conjunt de l’activitat. Bona mostra d’això és que en deu anys s’ha passat del 9% d’espais inactius al 6% detectats aquest any, la qual cosa suposa una disminució del 3%. Pel que fa a Ordino, també es pot comprovar una disminució, ja que en 10 anys s’ha passat del 6% al 2% d’espais inactius.
Però és Encamp la parròquia on la disminució de locals buits ha estat més significativa. I és que si el 2015 n’hi havia un 20%, enguany es registra un 7%, el que representa una rebaixa del 13% que s’ha anat produint de manera progressiva. En relació amb això, es constata la inversió en la millora de l’espai urbà per part del Comú i l’aposta d’alguns operadors que s’ha traslladat en un augment del pes del comerç sobre el total d’activitat. Quant al Pas de la Casa, la variació percentual de locals inactius només és d’un 1%. S’ha passat del 6% el 2015 fins al 7% aquest 2024.