La Passa i el Cerdà ‘returns’ al carrer

Qui pensi que mantenir les tradicions és difícil, i més en els temps pandèmics que corren, és que no ha trepitjat Sant Julià de Lòria per la festa major. Això és el que comentaven ahir alguns dels més grans de la vila. I això és el que van posar en pràctica la trentena de parelles inscrites per participar en el ball de la Passa que va tornar a recórrer carrers i places lauredianes a ritme de xaranga. I mai millor dit, perquè va ser el grup de xaranga tarragoní Tocabemolls qui va amenitzar amb músiques de tots els temps aquest ball de la Passa que va arrencar de la recentment inaugurada plaça Major i on joves i infants en rigorós ordre d’edat van ballar i cantar dirigits per una parella la mar de sabuda en aquestes traces: la Becki i sobretot ell, l’Ivan, que fa més de 30 anys que la balla.

Aquesta parella capdavantera va anar marcant el pas i els gestos a realitzar per la resta de balladors que els seguien fil per randa, fins i tot els més petitons, n’hi havia de quatre i cinc anys acompanyats, això sí, per pares i mares. Talment com si ho haguessin fet tota la vida, i en el cas del noi, gairebé que era així. Tot i que cadascun dels gestos i dels balls “van ser totalment improvisats”, paraula de l’Ivan. Segons va recordar, la tradició de la Passa és que la primera parella la formen els nuvis que seran els primers a casar-se durant l’any. Tot i que ells no complien del tot la tradició, “de moment no ens casarem encara”, sí que van tenir a bé deixar-se la pell perquè tot sortís lluït i seguint els protocols marcats per Salut.

A causa de la pandèmia, les parelles no es podien creuar, per exemple; i l’aforament havia de ser limitat i per això es van haver de fer les inscripcions, va detallar l’Ivan. Cosa que va corroborar la cònsol menor de la parròquia, Mireia Codina. Tornant, però, a la parella capdavantera, l’Ivan va remarcar  que “hem liderat aquesta Passa perquè som veterans i coneixem la dinàmica”. 

Pel que fa al desenvolupament de la festa major, els joves van assegurar  que aquest any hi ha hagut més ambient i dintre de les restriccions “hem fet el que hem pogut”. L’Ivan es va fer  seves, a més, les paraules de la senyora cònsol: “Prefereixo recordar l’any d’una  petita festa que l’any que no vam tenir res”. I per fer-ho realitat, diu que el Comú “ens ha donat molt suport i està fent tot el possible perquè perduri aquesta festa i puguem seguir totes les tradicions”. Un suport, per cert, que en cap cas va ser des de la barrera, sinó al peu del canó. Així, tots dos cònsols van acompanyar la Passa del primer a l’últim moment. I com no, el ball Cerdà que també es va celebrar a la plaça Major. Van obrir-lo i van entrar-hi amb parelles diferents diverses vegades tal com mana la tradició.