La pastura esportiva, sota sospita

El concurs de gossos d’atura d’enguany va destacar per l’augment de participació de joves pastors. Ara bé, els més veterans es van mostrar reticents perquè, molts d’ells ho fan com una pràctica esportiva, és a dir, tenen mitja dotzena d’ovelles per entrenar els gossos en comptes de tenir ramats. El tarragoní José María Pleguezuelos, un clàssic del concurs, va apuntar que “les noves generacions practiquen la pastura com a hobby”. Al seu parer, per ser un bon pastor s’ha de tenir un ramat d’ovelles que pasturin perquè el gos d’atura aprengui a vigilar-les i s’acostumi al seu amo. “Tinc un vincle amb els gossos molt humà, molts diuen que sé parlar amb ells, però simplement em limito a entendre’ls i tenir un tracte pròxim a ells”. A títol d’exemple, en aquesta edició Pleguezuelos va participar amb Aritz, un Border Collie d’un any. “Amb tres anys són més obedients, però Aritz m’ha sorprès positivament per com ha jugat la competició”.

A banda dels Border Collies, la raça més escollida pels pastors per la seva alta obediència són els pastors alemanys, els gossos d’atura catalans o cans d’arrest i el pastor basc. 

Reprenent la pastura esportiva, el mallorquí Miquel Sastre va alertar que cada vegada hi ha menys pastors que s’hi dediquin professionalment per culpa de les dificultats en què s’enfronten per tenir un ramat. En una línia similar, el basc Jean Paul Irriquin va manifestar la seva preocupació perquè s’estengui la pràctica d’ensinistrar  gossos d’atura sense tenir ramat. “Espero que continuï el pastoralisme. Soc pastor, la meva feina és ser pastor i els concursos de gossos d’atura són una mostra de la nostra passió”. Però més enllà de la professió, va precisar que és necessari que, més enllà dels concursos, hi hagi pastors a les muntanyes que són una part molt important de l’ecosistema natural.

Esquerra, dreta, jeu...
Esquerra, dreta, jeu i atura’t són les expressions més universals en qualsevol idioma, va indicar Sastre, ara bé, va detallar que “cada pastor té la seva manera d’ensinistrar el gos i fa servir altres paraules, inventades o no, per donar-li ordres més específiques”. A banda del llenguatge internacional, els pastors també fan servir un xiulet davant del qual segons el so, l’animal fa certes ordres. “Quan el gos és un cadell, el pastor veu quin és el seu instint i, en cas que vulgui començar a jugar, significa que el gos vol aprendre i és aleshores quan el pastor comença a ensenyar-li les ordres sigui amb paraules o amb el xiulet”.

Èxit d’afluència i participació
Més d’un centenar de persones es van aplegar ahir al migdia als Planells del Mereig de Canillo per veure el concurs de gossos d’atura. La 32a edició ha aplegat tretze participants de diferents regions d’Espanya i de França. El cònsol major, Francesc Camp, es va mostrar molt satisfet per l’afluència de visitants i, especialment, per l’increment de participació de joves pastors, fet que demostra que “hi ha relleu generacional”.

Pel que fa a la participació, tretze pastors de diferents regions d’Espanya i França han demostrat el seu talent per guiar els gossos d’atura. La primera ronda va centrar-se en una exhibició d’obediència. Cada pastor acompanyat del seu gos va disposar de set minuts per fer passar les ovelles per una sèrie de proves. A la segona volta, que és la final, els cinc finalistes van tenir cinc minuts per intentar fer entrar les ovelles al corral.

Els resultats d’aquesta edició van quedar molt ajustats. Així, el primer lloc se’l va endur el pastor Miquel Adrover i el seu gos Xeco amb 191 punts, el segon va ser per a Juli Vayot i Gandalf, amb 189 punts, i el tercer Jean Paul Irriquin i Orai amb 186 punts. Com cada any, es va guardonar el pastor més endiumenjat, que enguany es va atorgar a Hilari Novillo, per la seva tradicional vestimenta amb l’armilla i els escalfadors (peales) de llana acompanyada de la clàssica barretina de color vermell.