L’estudi sobre la viabilitat d’una planta de biogàs al país,  de biometanització per ser exactes, diu que “és viable”, encara que “amb uns costos importants”. “Teòricament és aplicable i el projecte es pot arribar a aplicar” i amb el temps “podrem arribar a dir que les nostres vaques fan llum”. Aquesta és la conclusió a la qual s’agafa el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, que avança que cal continuar estudiant i treballant el projecte, perquè hi ha diversos models de plantes de biometanització i es vol que sigui compatible amb la planta de cogeneració lligada a Ctrasa i poder-la incloure en el proper pla de redimensionament del Centre de Tractament de Residus.

El ministre reconeix que amb el projecte es caçarien diversos ocells d’un tret. D’entrada, perquè “nosaltres hem de millorar la gestió dels residus i desenvolupar una fracció més, que és la recollida de l’orgànica”. Després perquè ara s’exporten aquests residus a una planta de compostatge a la Seu d’Urgell, per la qual cosa “estàs condicionat que et puguin canviar les regles del joc d’un moment per l’altre”. Així que disposar d’una planta de biometanització permetria “ser més resilient i molt més autosuficient” d’una banda, i de l’altra donar resposta “a les obligacions” que té el país, ja que hem de ser conscients que s’exporten molts residus, el 73%,  i “allò que sí que podem gestionar és d’interès poder-ho gestionar de forma compartida amb els nostres veïns i amb els estàndards internacionals marcats”.

L’estudi s’ha fet tenint en compte que el jaciment de residus orgànics del país ronda les 10.000 tones, però per tal que funcioni òptimament cal una “recepta màgica”, explica el ministre, que sense detallar-la exposa que cal una part de residu orgànic domèstic, una part de poda i potser també una part de fems, i d’aquí que es podria arribar a dir que “les nostres vaques fan llum”. A vegades no es disposarà internament de les parts suficients per crear la recepta i serà bo comptar amb els territoris veïns. En aquest punt, Casal assegura que aquí no hi ha un problema de sobredimensionament ni de Ctrasa ni de la planta de biometanització, que “ha d’estar dimensionada pel que necessitem”, i afegeix que igual que a l’hora d’exportar Andorra ha de satisfer unes taxes als veïns perquè gestionin els seus residus, rebre els dels veïns no deixa de ser una “font de revinguts” i això també contribueix que “l’equipament o la planta sigui més rendible”.

I com encaixa tot plegat amb Ctrasa? A part de reestructurar els espais per integrar la planta de biometanització a les instal·lacions de l’ara filial de FEDA, s’aprofitarà el biogàs per fer electricitat i també per alimentar la xarxa de calor. Segons el director general de la companyia elèctrica, Albert Moles, la planta de biogàs no supliria el dipòsit de la central de suport, que s’activa en casos d’aturada de Ctrasa, per exemple, “no tindria prou capacitat” per alimentar la xarxa, encara que portaria “una mica més d’energia renovable” a la producció nacional. Sí que serviria per eliminar el poc ús de gasoil que te Ctrasa per engegar la planta “i molt més”, però Moles no entra en més detalls perquè, al cap i a la fi, l’estudi de viabilitat de la planta de biogàs s’ha fet des del Govern i el projecte “encara no està prou madur”.


Una nova turbina permetrà optimitzar un 30% la producció energètica de Ctrasa
“Es pot fer perfectament un sense l’altre o els dos a la vegada”, encara que “estem provant de fer-los compatibles”, diu el director general de FEDA, Albert Moles, sobre el projecte de planta de biometanització i la renovació de la turbina del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa). D’aquest darrer, que ja es contempla en el pressupost per a l’any vinent i que suposa una inversió al voltant dels quatre milions d’euros, Moles explica que “guanyarem pràcticament un 30% de rendiment, que és molt”. És a dir, que es podrà produir més energia, tant elèctrica com tèrmica. El canvi i la posada en marxa de la nova turbina es podrà allargar entre dos i tres anys.

La turbina actual es va dissenyar fa uns vint anys, es va posar en marxa el 2006, i es va dissenyar “bàsicament per produir electricitat”, explica el director de FEDA, que afegeix que es va fer, “evidentment, amb la tecnologia que hi havia a l’època”. I amb aquesta turbina ara es vol també aprofitar l’alta temperatura per alimentar la xarxa de calor d’Andorra la Vella, i el que passa és que es produeix menys electricitat. Si es poden produir uns 15 GWh l’any d’electricitat si no s’aprofita la calor, aquesta producció es va reduint com més energia s’aprofita per a la xarxa de calor, “fins que en un moment pararan, es deixarà de produir electricitat amb aquesta turbina, i com que la xarxa va creixent, arribarem a aquest punt”. La nova turbina permetrà produir entre 15 i 17 GWh d’electricitat “però recuperant el 100% de calor”. “No és tant que incrementi la producció elèctrica, que incrementa una miqueta, però és el fet que de fer calor no fa parar l’electricitat”, explica Moles.

En paral·lel, s’està estudiant la possibilitat d’ampliar la xarxa de calor d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Una possibilitat seria instal·lant estacions com la del pont dels Escalls en d’altres indrets. “Tenim alguna cosa en estudi, alguna idea, però encara no hem pres cap decisió de si fer-ho o no ni com fer-ho”, assegura Moles.