La població procedent del continent americà que resideix a la Seu d'Urgell ha passat dels  601 residents el gener de 2022 als 1.401 el desembre del 2025. Això representa 800 persones més en quatre anys i un increment exacte del 133,1%. Aquestes dades deixen al marge altres procedències extracomunitàries, menors en percentatge pel que fa a la seva presència i que no estan tan lligades a l'efecte Andorra.   

L’any 2023 ja apuntava aquesta excepcionalitat. La ciutat va registrar un saldo migratori positiu de 360 persones i una ràtio immigració/emigració de 2,89, molt superior a la mitjana catalana, situada en 1,87. Aquest diferencial indica que la Seu presenta un patró migratori específic i d’alta intensitat, que no pot explicar-se només per proporcionalitat demogràfica ordinària.

Les dades de padró també mostren increments regulars al llarg del període 2024-2025, fet que descarta una lectura merament estacional o conjuntural. La Seu no estaria absorbint només moviments puntuals vinculats a campanyes laborals concretes, sinó una dinàmica sostinguda de creixement que no es correspon amb la seva capacitat econòmica pròpia: una pujada genèrica i homogènia de la immigració, sinó una acceleració molt concentrada en un col·lectiu concret, amb una clara coincidència temporal amb l’increment de la pressió residencial, laboral i administrativa derivada d’Andorra.

El vector transfronterer  sembla presentar-se com a element central. La comparació entre els desplaçaments acordats per Andorra (expulsions en termes materials) i el creixement anual de població a la Seu mostra una correspondència temporal elevada, com revelen els gràfics adjunts, amb un punt d’inflexió clar, l’any 2022, quan la creació de la figura del temporer d’estiu coincideix amb l’acceleració del fenomen.

La doble temporada –hivern i estiu– ha convertit la temporalitat laboral en un mecanisme recurrent d’entrada i expulsió administrativa: cada sis mesos, un volum significatiu de persones pot quedar fora del circuit regular andorrà i no necessàriament retorna al país d’origen, com preveu la legislació interna. En aquest context, aquesta població acaba desplaçant-se cap a territoris propers, especialment a la Seu i l’Alt Urgell, que assumeixen una pressió residencial, social i escolar derivada del model laboral andorrà.

Amb les dades disponibles s'observa que la matrícula viva a la Seu –les que apareixen durant el curs d'infants nouvinguts– que tradicionalment se situava en una mitjana aproximada d’una quarantena llarga d’infants, es va enfilar el 2025 fins a prop de quatre vegades aquest volum, coincidint en el temps amb les polèmiques expulsions de menors d’Andorra vinculades a irregularitats administratives en processos de reagrupament familiar.

D'altra banda, el creixement demogràfic seria més fàcil d’absorbir si anés acompanyat d’un augment proporcional de l’activitat econòmica local. Però les dades d’afiliació a la Seguretat Social no indiquen això. Entre el 2022 i 2025, les afiliacions només augmenten en 355 persones, mentre que la població extracomunitària procedent del continent americà creix en unes 800.

El preu de l’habitatge és l’altre gran indicador: la Seu manté durant anys una evolució pràcticament plana i registra una acceleració brusca a partir del 2022-2023, un encariment desproporcionat respecte a la capacitat econòmica local.