La nupcialitat creix un 60% el 2021, i un 70% el nombre de parelles que trenquen la seva relació, segons l'informe 'La Covid a Andorra'.

La postpandèmia ha tingut curioses i probablement inesperades conseqüències sociològiques. La primera de totes, que el nombre de casaments es va disparar de forma més que notable el 2021, passat el més dur de la Covid, amb un increment total del 60%: el 2020 havien passat per la vicaria (o per la sala de plens del Comú, per ser més exactes) 226 parelles; l’any passat van ser, atenció, 355. No és que s’hagin recuperat els nivells de nupcialitat d’abans de la pandèmia, és que s’han superat llargament, perquè el 2019 es van registrar només 325 matrimonis.

No és un miracle, ni tampoc que la postpandèmia ens hagi fet més proclius al compromís. Més aviat que el confinament i les successives onades de la Covid van obligar a posposar molts dels enllaços previstos el 2020, finalment un any amb una inusualment escassa activitat nupcial. Probablement això tingui també a veure amb el fre de la natalitat: l’any passat es van registrar poc més de mig miler de naixements, quasi un 10% menys que els dos anys anteriors. En canvi, en el que podria semblar també una paradoxa, però de seguida veurem que no ho és tant, el 2021 també es van disparar els divorcis i les separacions: n’hi va haver prop de tres centenars, quasi un 70% més que el 2020, i encara un 10% més que el 2019.

De nou aquí hi va jugar un paper important l’anomenat efecte acordió: igual que moltes parelles van posposar el casament, moltes altres van mantenir-se juntes durant el confinament per pura prudència davant de l’incert futur. En paral·lel, no és descartable que les tensions que va generar la convivència forçada acabessin de donar el cop de gràcia a d’altres parelles que potser en circumstàncies normals no haurien optat per la ruptura. Les defuncions, en canvi, es van mantenir en nivell pandèmic, i el 2021 se’n van registrar 386, quasi tantes com el 2020 (419) i quasi un centenar més que el 2019 (301).

Recuperació econòmica
Aquestes són algunes de les suculentes conclusions de l’actualització el 2021 de l’informe La Covid a Andorra: la seva incidència en l’economia de la classe treballadora, elaborat per Marta Alberch sota els auspicis de la Fundació Reig, i que es completarà amb una tercera entrega ja el 2023. El nou quadern constata el quasi retorn a la plena normalitat en un any, el 2021, en què encara vam patir certes restriccions i successives onades de contagis, però en què també es van implementar amb notable èxit les campanyes de vacunació i l’economia es va anar reobrint. 

Entre les conclusions d’ordre econòmic en destaca el bon comportament del PIB, que el 2021 va créixer un 8,9%, més del doble del previst, i que aquest 2022 també podria millorar les previsions, enfilant-se fins al 5,2%, quasi un punt més. En aquesta línia, i sempre segons Alberch, la renda per càpita, que el 2020 havia caigut fins als 30.200 euros, es va recuperar un 10% l’any passat, fins als 33.300. A l’altre plat de la balança hi ha l’IPC, en què sembla difícil complir la previsió d’acabar l’any amb el 4,5% si tenim en compte que el juliol es va tancar amb una inflació acumulada del 7,6%. Altres dades econòmiques avalen l’optimisme que destil·la l’informe: des del nombre d’assalariats, 42.892, quasi els mateixos que hi havia just abans de la pandèmia (43.042) al de demandants de la prestació per desocupació involuntària (22, davant dels 30 del 2020) i d’inscrits al Servei d’Ocupació (838, 714) i l’increment del salari mitjà (3,29%) i també del medià (5,4%).