La primera edició del congrés Sabiens aplega 225 persones

El primer congrés Sabiens va aplegar 225 persones el cap de setmana. El congrés d’exociència i exopolítica va servir per tractar de temes com ara les plantes curatives, l’arqueologia desconeguda de l’antic Egipte i l’existència d’un món interior.

Un dels codirectors de l’esdeveniment, Ferran Prat, va destacar la presència de “molts perfils professionals: psiquiatres, periodistes, metges, estudiants, tot de gent amb ganes de saber més”, fet que “ha agradat molt a la direcció”. El 80% dels assistents van ser gent del país i la sala de l’hotel Roc Blanc es va omplir.
Pel que fa al futur del congrés, Prat va assegurar que els assistents han demanat si n’hi hauria un segon i quines temàtiques s’hi tractaria. Segons Prat, avançar els temes, que són “infinits” i n’hi ha de “molt i molt interessants”, seria “especular una miqueta”, i va afegir que encara falta un any i que “de moment digerim tots la informació” obtinguda en aquesta primera edició.
Pensant en els escèptics, Prat va sentenciar: “El saber no ocupa lloc i, com en tot a la vida, no hem de dir que no ni que sí a totes les coses, cal pensar-les, valorar-les i analitzar-les.”
La jornada d’ahir va començar amb una xerrada de Josep Pàmies, que va informar sobre el poder curatiu de diverses plantes, entre les quals l’estèvia i la kalanchoe, aconsellades per a la diabetis i el càncer respectivament. Seguidament, l’altre codirector del congrés, Miguel Celades, va desvelar alguns dels misteris que s’investiguen en els camps de l’exociència i l’exopolítica.
Finalment, en una taula rodona els assistents van poder plantejar els seus dubtes, com ara la possible existència de microones que condicionen el comportament i la presència d’una colònia humana a Mart.
Dissabte, el periodista Colin Lander va oferir una conferència en què va posar en dubte la versió oficial dels fets de l’11 de setembre del 2001 a Nova York. Lander va desmentir diverses proves aportades pel National Institute of Standards and Technology, al·legant, entre altres consideracions, que les Torres Bessones van caure “a velocitat de caiguda lliure”, sense que els pisos inferiors oferissin cap resistència”, i que la presència de fum negre indica que el foc no va aconseguir una temperatura suficient per fondre l’acer de l’estructura.