L’estratègia del medi atmosfèric 2006-2011 comprenia 46 accions, de les quals 38 es van complir totalment, tres més de forma parcial, quatre més es van redefinir i una va quedar descartada. Amb tres eixos bàsics, de vigilància, protecció i comunicació, es van aconseguir quantificar les emissions de gasos a l’aire per conèixer els nivells de qualitat.

Alguns aspectes que queden pendents, com ha explicat el director del departament de Medi Ambient, Marc Rossell, són fer un inventari de les emissions del sector industrial i ubicar les estacions en funció de les dades registrades en els últims cinc anys.
Recentment, el ministeri de Medi Ambient ha presentat l’estratègia del medi atmosfèric 2011-2015, però parteix de la guia del 2006 al 2011, que tenia com a objectiu general establir els nivells de contaminació de tot Andorra. Un fet que es va aconseguir gràcies a la recollida de dades sobre les emissions registrades a les dues valls, segons Rossell.
De l’àmbit de vigilància en destaca disposar de dades en continu als nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb una xarxa permanent a la vall central (ja que és on viu el 50% de la població) i que permeten vigilar la qualitat de l’aire. S’ha recollit un nombre fiable de dades, però calia definir la incertesa dels mostrejadors mitjançant una normativa europea, que finalment no ha vist la llum. Això ha suposat que aquesta acció estigui parcialment aconseguida, ja que el càlcul d’aquest marge d’error no ha quedat establert.
Un altre punt de l’apartat de vigilància que ha tingut bons resultats és el de conèixer i caracteritzar els nivells de qualitat de l’aire. Ha estat un dels principals “èxits” d’aquesta primera estratègia, perquè s’han mesurat totes les parròquies i s’han definit els criteris per fer els mesuraments urbans.
Així, tenint en compte que l’estació fixa d’Escaldes és la que té els nivells més desfavorables, s’ha establert l’avís en cas que superi els nivells de contaminació permesos. A més, el primer any ja es va poder observar el comportament dels contaminants a les diferents zones, motiu pel qual les estacions fixes de la vall central s’agafen com a referència.
En l’àmbit de protecció hi ha un dels aspectes que han quedat pendents, i que es recupera en l’estratègia actual. Es tracta d’un inventari nacional d’emissions, que es va centrar en el sector terciari i residencial i “la part industrial va quedar penjada”. En la nova estratègia, aquesta acció queda vinculada a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
A l’últim, la comunicació se centrava a informar i sensibilitzar els ciutadans, però també a elaborar dispositius d’avís i informació a la població i intercanvi de dades amb països veïns. Precisament, aquests dos últims punts han estat redefinits o aconseguits parcialment.