La primera onada de la pandèmia va afectar sobretot persones grans i temporers

L'estudi de prevalença d'anticossos contra la Covid-19 que es va dur a terme el maig passat a Andorra mostra que les persones grans, sobretot els majors de 90 anys, i els temporers, van tenir una afectació superior a la resta de la població del país durant la primera onada. L'estudi, que s'ha realitzat conjuntament entre el SAAS, l'Institut Global de Barcelona (ISGlobal) i Actua Innovació, i que s'ha publicat aquest divendres a la revista 'The Lancet Regional Health-Europe' indica que els majors de 90 anys van tenir una seroprevalença del 15,2% i que la dels treballadors fronterers va ser del 13,3%.

Durant la presentació de l'estudi, la investigadora del SAAS, Cristina Royo, ha exposat que no es van "observar diferències de seroprevalença entre homes i dones". Per trams d'edat, a banda dels majors de 90 anys que van ser els més afectats, a causa dels brots als centres sociosanitaris, Royo ha comentat que les persones entres entre 80 i 89 anys (amb un 13,8%), els adolescents entre els 10 i 19 anys (amb un 13,7%) i les persones de 50 a 59 anys (amb un 13,6%), van ser la resta de grups més afectats. D'altra banda, la investigadora també ha exposat que les zones on hi va haver més impacte van ser zones freqüentades pel turisme o per fronterers, entre les quals, la Massana o Sant Julià de Lòria presentaven una seroprevalença superior. En aquest sentit, el director d'Actua Tech, Marc Pons, ha explicat que "l'alta mobilitat de la temporada d'hivern amb població flotant va afectar més de ple a gent que treballa en el turisme", i ha justificat el cas de la Massana pel fet de ser una zona "amb molts serveis relacionats amb l'esquí, amb molts hotels i on viuen molts treballadors temporers". De fet, Royo ha afegit que pel que fa als grups convivents, es va identificar una major afectació en nuclis on convivien més de sis persones. Per altra banda, nuclis entre tres i cinc convivents "també van presentar una seroprevalença elevada del 13%".

"El cribratge va permetre conèixer l'extensió de l'afectació de la Covid-19 en la població en aquell moment", ha comentat Royo. Cal recordar que entre els dos tests hi va haver una participació del 91% de la població. Així, es va observar que un 11% de la població andorrana va estar exposada al virus durant la primera onada. Desglossat per rondes, en la primera hi va haver una seroprevalença del 9,7% i en la segona del 8,5%. "Alguns resultats no eren concloents i l'11% surt d'una estimació estadística", ha declarat Royo, afegint que entre una ronda i l'altra també hi va haver una diferència entre 2.000 i 3.000 participats, a causa que "certes persones estaven confinades i que molts temporers ja havien marxat abans de la segona ronda".

L'estudi que va servir per observar el grau d'afectació del virus després de la primera onada i la seroconversió, també "ens ha servit molt pel disseny de futures intervencions que s'han fet posteriorment al país", ha manifestat Royo. En aquest sentit, ha explicat que aquestes dades van servir molt pel seguiment i la detecció precoç del virus a la població gran i als sectors relacionats al turisme, i també a l'educació. Tot i això, l'estudi no mostra la durabilitat dels anticossos perquè "amb quinze dies és un període molt curt per veure-la" i perquè no era l'objecte de l'estudi, ha dit la investigadora. Per altra banda, sí que ha avançat que l'equip d'embelliment i el d'oncologia estan duent a terme un estudi sobre la durada dels anticossos però a nivell general de la població no se n'està fent cap.

En la presentació, també s'ha indicat que aquest estudi pioner posiciona Andorra com un indret "en el qual es pot fer ciència pionera" i que és "un entorn ideal on poder fer recerca i innovació", ha declarat Pons. De fet, també ha explicat que aquest conveni de col·laboració amb ISGlobal pretén donar continuïtat a nous estudis al voltant de la salut. "Estem començant a obrir altres noves línies d'estudi" en l'àmbit de l'afectació del canvi climàtic en la salut o de la contaminació atmosfèrica. Per la seva banda, el director general d'ISGlobal, Antoni Plasència, ha manifestat que Andorra té una capacitat tècnica i tecnològica que pot ser de referència en altres àmbits a gran escala. "Els països han de tenir capacitats de preparació" de cara futures epidèmies, ha comentat, i estudis com aquest obren oportunitats. Finalment, la investigadora d'ISGlobal, Carlota Dobaño, ha comentat que ells van donar suport a l'estudi en l'àmbit epidemiològic, bioestadístic i des del laboratori d'immunologia.