La producció d’energia solar ha augmentat un 89% en tres anys fruit de “la inversió pública” i la col·laboració de la “iniciativa privada”, segons es posa de manifest en les dades incloses en el primer balanç elèctric nacional, una eina que permet disposar d’una visió global de l’estat del sistema elèctric i de l’evolució de la producció, el consum i els intercanvis d’electricitat amb l’exterior, una informació “clau” per poder “planificar el futur energètic del país i prendre decisions orientades a incrementar la producció nacional, reduir la dependència exterior i avançar cap a un model energètic més sostenible i resilient”, tal com ha apuntat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transport i Mobilitat, David Forné, en la presentació d’aquest nou instrument.

Forné, que ha estat acompanyat del director d’Energia i Transició Energètica, Carles Miquel, ha explicat que el balanç, que permetrà també una millor comparativitat de dades amb els països veïns a nivell estadístic, posa de manifest que la producció d’energia elèctrica al país està cada vegada més diversificada i que fins a un 93,7% prové de fonts renovables, una fita que evidencia la transformació progressiva del model energètic nacional i reforça el camí cap a una major autonomia energètica. 

En aquest sentit, Forné ha recordat que la producció nacional cobreix prop del 22% de la demanda i que l’objectiu per al 2030 és arribar al 33%. Per aconseguir-ho, serà clau completar el projecte per aprofitar fins a 34 cobertes d’edificis públics per generar energia fotovoltaica, que permetrà augmentar la producció entre quatre i cinc punts percentuals, així com el projecte del parc eòlic del pic del Maià, que aportarà fins a un 9% de la demanda elèctrica nacional.

Retribució d’operadors
El secretari d’Estat de Transició Energètica, Transport i Mobilitat ha aprofitat la compareixença per explicar que el Govern ja té enllestit el projecte de llei sobre la retribució de les operadores, que podria entrar en breu a tràmit parlamentari, un text que ha de permetre dotar-se d’un “sistema més just per a tothom, amb menys dependència d’aspectes polítics i més basat en aspectes tècnics, com ara les inversions”. Amb el canvi, que no tindrà efectes sobre el consumidor final, es vol “endreçar el sistema” i retribuir cada actor per “la feina que fa”.

Acord FEDA i EDF
D’altra banda, i aprofitant la seva presència a París per participar al Global Fòrum de l’OCDE, el cap de Govern, Xavier Espot, en qualitat de president de FEDA, i el president director general d’EDF, Bernard Fontana, han formalitzat la signatura d’una addenda al conveni de col·laboració vigent entre les dues entitats per reforçar l’aliança estratègica i adaptar-la als reptes del nou context energètic.

La signatura impulsa la col·laboració històrica entre EDF i FEDA en matèria de seguretat del subministrament, estabilitat de preus, producció nacional i transició energètica.

Entre les actuacions previstes destaquen la continuïtat del projecte de la central de l’Ospitalet, la modernització de les infraestructures elèctriques i el desenvolupament de projectes i estudis al servei de l’estratègia energètica del Principat.

Pel que fa a la importació d’electricitat, es busca reforçar l’orientació de la col·laboració als reptes del nou context energètic. En aquest sentit, es treballa en vista a la renovació del contracte de subministrament a llarg termini, amb un nou format de col·laboració que integrarà la gestió de diferents tipus de contractes que permetin prevenir la volatilitat dels preus i assegurar la disponibilitat de l’energia de manera eficient.

Això permetrà tenir en compte les variacions de la producció nacional, de la demanda, dels preus dels mercats, així com de la disponibilitat futura d’energia de la central de l’Ospitalet. En aquest context, EDF esdevindrà un actor clau per estructurar els diferents contractes cobrint el risc de volatilitat de FEDA. De fet, els equips treballen per identificar els diferents contractes que asseguraran la continuïtat de l’energia garantida a llarg termini quan el contracte vigent finalitzi el 2029.