La psicòloga em va dir: “vull que tots els pacients siguin com tu”

“Vull que tots els pacients siguin com tu”. Aquestes són les paraules que li deia la psicòloga a l’esportista Cyrille Ferrandis, que ha portat a terme la Grande Traversée du Jura en esquí nòrdic donant-li un caràcter solidari en benefici de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca). Però anem a pams.

Ferrandis va patir un càncer de mama el 2017 i un altre el 2018. Explica que no li va venir de nou, ja que tenia antecedents familiars i des del 2015 ja li anaven controlant. Diu que la primera notícia la va rebre per telèfon: “no era una sorpresa i vaig reaccionar bé, no em va passar pel cap que m’hagués de morir”. Ara, també reconeix que “gràcia no te’n fa, és una operació”. Llavors tenia 44 anys, és per això que recomana començar a fer-se les mamografies de control abans de l’edat aconsellada dels 50 anys. La van intervenir i li van treure els pits i es va fer la reconstrucció perquè “sense pits no em veia”. I naturalment, per protocol li van dir que havia de fer un seguiment psicològic, al qual hi va acudir tot i que creia que no li feia falta. Va ser llavors quan la psicòloga va pronunciar les paraules que encapçalen aquesta peça per la seva manera d’afrontar la malaltia, gràcies sobretot a la pràctica de l’esport, que  la va ajudar molt psicològicament i també li va servir per lluitar contra la fatiga, potser per l’esforç, la constància i les ganes de superació. 

Però a més, la cosa no es va quedar aquí, i va comentar a unes amigues que volia fer la Grande Traversée du Jura i van ser elles les que gairebé van donar per fet que ho volia fer amb un toc solidari. I el que primer no s’havia plantejat així va resultar que sí que li va fer el pes. I a l’hora de triar una associació a la qual fer la donació de la recaptació solidària va pensar en Assandca, “vaig parlar amb ells, ja que soc afectada”. En aquest punt, Ferrandis exposa que cal tenir en compte, a més, que les associacions han resultat força afectades per la pandèmia de Covid, ja que no han pogut fer les accions que normalment portaven a terme, algunes de destinades a recollir diners per poder portar a terme els seus projectes. Primer, la manca de neu la va fer recular però finalment va nevar i es va llançar a l’aventura de recórrer 188 quilòmetres entre el 18 i el 23 de gener, recollint 1.180 euros per a la lluita contra el càncer.

I de tota l’experiència, què n’ha après? No s’ho pensa dues vegades: “En surts més fort”. Ella creu que “amb voluntat moltes coses es poden superar”. A més, “pots veure fins on pots arribar i hi ha coses que les valores més i d’altres les relativitzes. El seu lema? “Cada dia surt el sol”.