La qualitat de la carn de la vedella bruna no assegura el futur del sector

La qualitat de la carn de la vedella bruna del Pirineu no assegura la viabilitat d’aquest sector ramader, que pateix la davallada de la ramaderia en general i els efectes de la crisi econòmica. La qualitat de la carn és un valor, però també fa que el preu sigui més alt i que, per tant, tingui menys consumidors a causa de la crisi.

Un ramader de vedella bruna de l’Alt Urgell, Amadeu Ribot, afirma que una explotació “s’ha de poder mantenir” pels animals i no per les subvencions, ja que això indica clarament “que alguna cosa no funciona”. Un ramader rep entre 900 i 1.000 euros per una vedella que al mercat pot arribar a costar fins a 2.500 euros.
El president de l’Associació de Raça Bruna de l’Alt Urgell (ARBAU), Sebastià Moliné, explica que, perquè la bruna sigui viable, en primer lloc “s’ha de comercialitzar al seu preu” i, després, s’ha de “reduir la burocràcia”, ja que un ramader no pot portar la paperassa i li ha de fer un gestor. Moliné reclama més suport de la classe política perquè el sector es pugui “valdre per ell mateix” i no dependre de les subvencions.
La vaca bruna del Pirineu prové d’una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana i bovins de la raça parda alpina procedents de Suïssa. Aquesta raça es caracteritza per la qualitat de la seva carn, ja que el vedell és alletat fins als sis mesos i menja un pinso especial format només per cereals fins als dotze mesos, quan se sacrifica. Ribot assegura que aquesta forma de criança dóna una qualitat de la carn “insuperable”, però fa que els vedells tinguin poc pes, entre 190 i 220 quilograms, i que, per tant, el preu de venda sigui molt baix.
Si es compara amb altres indicacions geogràfiques protegides, com la d’Aragó, es veu com en aquesta regió el vedell es pot sacrificar fins als quinze mesos i el pes és el doble, per la qual cosa la diferència en el preu de venda és del doble.
Per Ribot, una de les solucions per al sector seria poder arribar al consumidor directament sense passar per intermediaris, però això implicaria unes despeses, amb relació a l’escorxador i a l’especejament, que el ramader “no pot assumir”.
Precisament la Seu ha acollit aquest cap de setmana la 6a Fira de la primavera, que ha comptat amb més de 100 caps de bestiar.