
El 2011 la qualitat de les aigües dels rius va experimentar una nova millora i, d’aquesta manera, i per primera vegada des que es fan els controls, no es va registrar cap tram on el registre fos de qualitat dolenta o molt dolenta.
Així, tal com va explicar el director del departament de Medi Ambient, Marc Rossell, tots els registres han estat de qualitat bona, excel·lent o passable, quan l’any 2005 aquest valor només ascendia al 67%. Entre les dades destacables hi ha la millora, respecte de l’any passat, dels registres als nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.Rossell va posar en relleu que aquesta millora va lligada al fet que el riu “es va regenerant” a mesura que les aigües són depurades en major mesura i es van controlant els abocaments que hi ha al riu. Malgrat aquesta millora, però, el departament de Medi Ambient exposa que hi ha encara “molta feina per fer” i no s’aventura a valorar la possibilitat que abans del 2020 es pugui arribar als objectius fixats en el pla de sanejament, i que serien tenir una qualitat excel·lent a tots els rius amb excepció de les zones urbanes o les més pròximes a les depuradores, on s’admetrà una qualitat bona.
A la conca de l’Arièja s’ha detectat una pèrdua de classe de la qualitat al nucli urbà arran d’algun abocament que encara hi ha a la zona, segons Rossell. Pel que fa a la conca del Valira d’Orient, es manté en els nivells dels anys anteriors, mentre que pel que fa al Valira del Nord, les qualitats són bones o excel·lents fins passada la depuradora. Pel que fa al Gran Valira, cal destacar les conclusions abans esmentades de millora als nuclis urbans i cal afegir que aquests nivells esdevenen passables a la zona de la Margineda i també a Os de Civís.
Una altra dada que també van facilitar ahir des de Medi Ambient és la quantitat d’aigua tractada per les depuradores. D’aquesta manera, cal tenir en compte que l’any passat aquestes instal·lacions van tractar 17 milions de metres cúbics d’aigua, una xifra, segons Rossell, “considerable” si es té en compte que el consum humà per any és aproximadament uns sis milions de metres cúbics. En aquest sentit va destacar que aquestes instal·lacions “compleixen amb les expectatives de tractament, amb rendiments que superen àmpliament el 80 per cent”.
Un altre aspecte que cal destacar en relació amb els rius és el volum de deixalles que es recuperen i, així, al llarg de l’any passat es van netejar 597 quilòmetres de rius, dels quals es van extreure 59 tones de deixalles. Això suposa que es retira 100 quilos de residus per cada quilòmetre de riu netejat. Aquests volums, segons Rossell, són similars als dels anys precedents. En aquest cas es tracta tant de deixalles que les persones aboquen directament a les aigües com aquelles que van a parar al riu per altres factors, com per exemple el vent.
Sobre la feina que encara té per endavant el ministeri en relació amb el pla de sanejament, Rossell va recordar que queda per fer un tram del col·lector a la zona de bordes d’Envalira i la connexió a la zona de Mereig. Aquests treballs, però, poden estar enllestits aquest any. Els comuns, de la seva banda, també tenen deures pendents.