Si en el darrer article ens referíem al 75è aniversari de la sala de festes Guiu, ara ens ve de gust escriure sobre una altra commemoració urgellenca de bon celebrar: els 40 anys de Ràdio Seu, l’emissora municipal de la Seu d’Urgell. Les beceroles d’aquest mitjà de comunicació les hem de buscar a l’edifici públic del carrer Major núm. 5, on actualment hi ha l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat i on antigament havia estat ubicat el consultori mèdic de la Seguretat Social. En un recambró de la planta baixa de l’immoble començaven el 1985 les primeres emissions de la ràdio de la mà de Toni Colom, alhora locutor i tècnic. Ràdio Seu naixia en el context de creació de nombroses emissores municipals arreu de Catalunya, impulsades pels nous ajuntaments democràtics d’ençà de 1979. D’aquella manera, la Seu recuperava una emissora local, després de l’antecedent de Radio Juventud els anys seixanta del segle passat.

Després arribaria la llarga etapa dels estudis situats en un edifici municipal de Castellciutat, fins a l’aterratge a la ubicació actual, al passeig del Parc de la Seu, al local que anteriorment havia ocupat Ràdio Principat. Al llarg de tots aquests anys, el gran mèrit de Ràdio Seu ha estat que la gent de la Seu se l’hagi fet seva, és la ràdio pròpia, la que explica el dia a dia del batec de la ciutat i d’arreu de la comarca. És, per tant, un servei públic amb una audiència fidel. Una altra de les claus de l’èxit és haver mantingut una línia informativa independent, professional i rigorosa. Ràdio Seu ha viscut el mandat de sis alcaldes diferents —Ganyet, Ausàs, Batalla, Fàbrega, Viaplana i Barrera— havent-se guanyat el respecte i el suport de tots ells i sense haver deixat de ser mai la ràdio pública oberta i plural que s’escau a una emissora de les seves característiques.

Ràdio Seu arriba al seu 40è aniversari en plena forma. Actualment hi treballen tres professionals: Marta Pujantell —directora—, Ignasi Cervera i Pep Graell. Aquest últim va substituir fa uns anys Glòria González, una altra històrica de l’emissora. La ràdio la fan també més d’una vintena de voluntaris al front de diversos programes monogràfics. Tot plegat, una família que sent la ràdio com a pròpia i com a eina de comunicació al servei de la gent de la Seu i, per extensió, de tot l’Alt Urgell, de tal manera que és també, de facto, una emissora comarcal amb perspectiva pirinenca. Amb l’arribada de les noves tecnologies de la comunicació, Ràdio Seu es va convertir en una plataforma multimèdia, tant pel que fa a la seva pàgina web, permanent actualitzada, com a la intensa activitat a les xarxes socials. I tot plegat amb unes dimensions modestes i amb uns treballadors que s’hi deixen la pell per fer una ràdio viva i pròxima.

Els professionals de Ràdio Seu formen part del reduït col·lectiu de periodistes — entre corresponsals i delegats de premsa, ràdio i televisió— que exerceixen a l’Alt Urgell. Amb tots ells hi he tingut un tracte excel·lent des de la feina que he exercit els darrers trenta anys com a tècnic de Cultura i Comunicació del Consell Comarcal. Tots plegats fan de la seva professió una qüestió vocacional, tocant com toquen totes les tecles i fent més hores que un rellotge. D’alguna manera, m’identifico amb ells perquè també vaig treballar de corresponsal fa quaranta anys i sé com és de dura i sacrificada aquesta feina, sovint injustament incompresa i criticada, i encara més en un lloc petit on tothom es coneix. Per això és tan important que els periodistes puguin treballar en condicions, amb un sou digne i el respecte de les institucions i de la ciutadania.