Els estudis arqueològics realitzats a l’orri del Cubil i la seva posterior reconstrucció han de permetre aportar informació d’aquest tipus de construccions i de l’activitat ramadera a les muntanyes del Principat.

Aquest conjunt històric ha estat dels primers del Pirineu a ser excavats en extensió, una tasca realitzada per un equip de Patrimoni Cultural. El Comú d’Encamp ha finançat els 46.370 euros que costa la seva rehabilitació a partir de les dades aportades pels arqueòlegs.
La intenció del cònsol major encampadà, Miquel Alís, és que aquesta zona pugui ser visitada per gent del país i per les escoles. Al mateix temps va apuntar la possibilitat que formi part d’un circuit històric un cop s’hagin renovat altres orris.
El conjunt situat al peu del pic del Cubil està format per una cabana del pastor petita (construïda entre els segles XVII i XVIII) i una cabana més gran (del segle XVIII) dividida en tres espais, que sembla que estaven destinats a la producció de formatge (ja que s’hi troba un enllosat amb llar de foc) i al seu emmagatzematge, en un espai més fresc. Més recent és la cabana dels caçadors (segles XIX i XX). A més, hi ha una munyidora de 80 metres i un corralet.
Segons les excavacions dels tècnics de Patrimoni Cultural, l’ocupació més antiga es remunta a la baixa edat mitjana (finals del segle XIV-mitjans del segle XV). Aquest primer orri, de planta ovalada, està situat sota la cabana gran. Les construccions actuals són fetes de pedra seca i la coberta és de fang i herba i van estar ocupades constantment fins fa pocs anys. En els estudis fets s’hi ha trobat restes de cereals, cosa que faria pensar que hi havia a la zona un conreu de blat.
El tècnic de Patrimoni Cultural Abel Fortó va remarcar que la ramaderia ovina va generar una riquesa important. De fet, al segle XVII servia per invertir en la producció de ferro. Va ser del segle XVI al primer terç del XVII quan es va registrar el nivell màxim, ja que hi havia cases amb 8.000 caps.
Es desconeix l’ocupació màxima de l’orri del Cubil. Fortó va indicar que es destinaven uns 250 caps per pastor. Tot i així, no se sap on estaven distribuïts. Fins i tot és possible que hi ha­gués tanques de fusta al voltant de l’orri per acollir un nombre elevat de bestiar.