Què ha passat després de l’ultimàtum de 15 dies donat pel Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA) per regularitzar la col·laboració amb professionals forans? Doncs passades aquestes dues setmanes de marge que van deixar perquè els col·legiats informessin els seus “col·laboradors” que havien d’iniciar la petició de documents al ministeri de Justícia i Interior per regularitzar aquesta col·laboració puntual, el que ha passat és que després d’informar els seus “col·laboradors” forans que havien d’escollir una sola de les obres que executen a Andorra i renunciar a la resta “molts s’han trobat amb una resposta negativa: ‘Per què ho hem de deixar?’”

Ho explica la degana, Sònia Palau, transcorregut un mes i mig de l’acord pres pels arquitectes en assemblea, que interpretava l’article 6 bis de la Llei de professions titulades, concebut per a la prestació de serveis de curta durada, en el sentit que els despatxos estrangers que col·laboren amb professionals locals han de gestionar un segell propi on consti el número de col·legiat temporal, així com el de l’arquitecte local amb qui col·laboren.  

D’altra banda, només han rebut la comunicació d’un arquitecte que ha presentat la renúncia a una obra. Però atenció, es tracta d’un professional establert al país que ho ha fet perquè l’arquitecte o despatx forà amb el qual col·labora no volia renunciar-hi i no es volia enfrontar a un  procés d’inhabilitació, diu Palau.
També saben d’un altre arquitecte que assegura haver renunciat a altres obres i se n’ha quedat només amb una. Fins a quin punt això és controlable? Poc, admet la degana. Reconeix que “algú ens podria mentir, ens podria dir que hi ha renunciat i continuar”. Ara bé, s’arrisca ara sí, a la inhabilitació professional, adverteix.

Aquestes són les notícies més directes que tenen, però el COAA ha anat més enllà i a mitjans juliol va enviar una carta a Interior sol·licitant si algun despatx o arquitecte forà havia iniciat ja els tràmits d’inscripció. En aquest sentit, cal tenir en compte, recorda Palau, que primer s’ha de trametre la documentació a Interior, i Interior al seu torn la fa arribar al col·legi perquè tramiti la inscripció temporal al registre. Aquesta carta anava acompanyada d’un llistat amb els despatxos i arquitectes forans que estan treballant de forma irregular, segons el COAA, i el nombre de projectes. Concretament, es tracta de setze despatxos “que nosaltres sapiguem”, i més de trenta projectes en total. A hores d’ara, encara no han tingut retorn d’Interior. El que sí que van notar, havent anunciat la regularització obligatòria, és que en algunes webs i xarxes socials havien desaparegut els projectes de despatxos de fora. Potser per allò que si no es veu no existeix? El cas és que la setmana passada es van reunir amb la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné,  que els va traslladar que “s’ho havien d’estudiar” i ara estan en espera d’una resposta de cara al setembre. 

Dos fronts oberts
Així doncs, són dos els fronts oberts relacionats amb la regulació de l’exercici de la professió d’arquitecte al país. D’una banda, la regularització de la situació dels arquitectes forans en situació irregular, que correspon a Govern, un pas previ, ja que Palau defensa que el COAA “no té potestat sobre arquitectes que ni tan sols estan registrats al país”. De l’altra, i a nivell intern, el col·legi aplicarà el reglament. Dit d’una altra manera, “primer han de començar regulant o sancionant els de fora, abans de començar a sancionar els de dintre”. I tot i que amb certa recança, adverteix que el següent pas serà “començar a posar inhabilitacions als nostres, però és que no ens sembla just”.

Posar ordre i dignificar
Tal com ja va manifestar al BonDia la degana dels arquitectes, “en cap cas és una qüestió de radicalitat”, sinó de “posar ordre” i “dignificar” la professionalitat dels arquitectes establerts al Principat. Palau remarca que, ara més que mai,  amb l’auge de la inversió estrangera es troben que els promotors ja venen de la mà dels seus arquitectes de confiança de baix perquè “volen la signatura d’una determinada persona: creuen que és més prestigiós que si ho signa algú d’aquí”.

“No pot ser que als de fora se’ls demani menys”
El COAA també es va reunir amb el cap de Govern, Xavier Espot, que els va qüestionar sobre la regularització de la col·laboració amb els arquitectes forans: “I vosaltres, què heu fet durant 10 anys que no heu penalitzat els vostres”. En aquest sentit, la degana dels arquitectes, Sònia Palau, exposa que reconeixen que aquesta situació s’ha fet cada vegada més abusiva. Ara bé, reitera que als que estan legalment establerts al país se’ls  demana la titulació original reconeguda i homologada per poder treballar, estar  col·legiats, l’alta del comerç i pagar els autònoms a la CASS a més de tenir una assegurança de responsabilitat civil. Per contra, un de fora pot venir, donar un servei i marxar sense haver presentat ni un sol paper. És per això que Palau incideix que “si això és l’acord d’associació no hi estem d’acord”, ja que si un professional d’aquí vol treballar a Espanya, per exemple, ha de complir un seguit de requisits. Segons Palau,  Espot va reconèixer que si això estava sent així “no podia ser que als de fora se’ls demanés menys que als d’aquí”.