Ningú vol que passi mai. És més, tots actuem com si fos impensable, com si haguéssim aconseguit vèncer el mal. Com si no existissin les penúries. Com si fóssim invencibles. Però, tard o d’hora, arriben. I, quan ho fan, tenim principalment dues opcions: solucionar-les tot solets o recórrer a l’ajuda d’algú. Bé, doncs no sé vostès, però servidor seria incapaç de practicar-se a si mateix una intervenció quirúrgica –bisturí en mà– a dalt del Pic Blanc. Demanaria auxili com faria tothom que té un mínim d’amor propi i prefereix dormir calentet en un llit –per molt rebentat que pugui estar–, que entre dos pins i tres llops, és clar.
Però abans d’arribar a l’hospital es necessita un pas previ, que és la primera intervenció o valoració imprescindible per saber com procedir, i des d’aquesta temporada l’encarregat d’atendre les persones que tenen la desgràcia de ferir-se esquiant és el nou Centre Mèdic de peu de pistes. Aquest existeix gràcies a Miquel Pirot, que després que s’enderroqués l’anterior centre conduït per la família Escoda, va decidir habilitar-lo en un local buit que tenia.
L’espai té tres sales de consulta, quatre sales box i una sala de radiologia, i tot l’equipament necessari per poder actuar ràpidament quan arriba algú, ja sigui amb una lesió lleu o greu. Disposen de dos doctors, dos infermers i un administratiu, i estan operatius de nou del matí a nou del vespre. Van obrir les portes el dia 5 de desembre, just quan va arrencar la temporada, i com explica el Dr. Pedro Esteban, ja han atès un centenar de persones. Diu que el fet de tancar quatre hores més tard que tanquin les pistes –a les cinc de la tarda– és perquè sempre hi ha algú que potser s’ha fumut una trompada espectacular però ha pensat que no s’havia fet mal, i un cop ha arribat a l’hotel ha notat que li feia mal el pílor. Així que no solament estan a peu de pistes, sinó també a peu del canó.
