La Seu d’Urgell acollirà dissabte les setenes Trobades culturals pirinenques, sota el lema El Pirineu 1.000 anys després: visions de futur.

L’acte, organitzat per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), tindrà lloc entre les 9.30 i les 19.00 i constarà de 27 ponències presencials i 4 d’escrites sobre diferents temàtiques que afecten el territori. Cal destacar la presència del ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet; de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, i de la comissària del projecte Capital de la Cultura Catalana 2011, Montserrat Planelles. 
La parròquia d’Escaldes-Engordany, que l’any vinent acollirà les properes Trobades culturals pirinenques, també serà present en aquesta edició per presentar les activitats previstes per celebrar la propera capitalitat de la cultura catalana. De la seva banda, Benet exposarà l’objectiu del Principat de crear una marca comuna de turisme als Pirineus per sumar esforços entre les diferents poblacions que el componen.
Segons va explicar ahir el coordinador de les Trobades culturals pirinenques, Antoni Pol, les temàtiques d’aquesta edició seran “molt obertes” i s’abordarà qüestions com el patrimoni natural, l’astronomia, la comunicació i el turisme. Pel que fa als reptes de futur al territori pirinenc, cal destacar les ponències sobre l’observatori del Montsec i sobre el futur polígon industrial d’Organyà, que es convertirà en el més important del Pirineu.
Pol va explicar que la trobada de dissabte ha de servir per compartir coneixements sobre la cultura dels Pirineus, per poder trobar així vies de col·laboració entre els diferents territoris. Pol va posar com a exemple la possibilitat de compartir el servei que dóna el Centre de Tractament de Residus amb la Seu d’Urgell, i va argumentar que per a la capital alturgellenca “no és el mateix donar un servei a 25.000 habitants que a 100.000”. Segons el coordinador de la jornada, “aquest canvi ha d’arribar, ja que estem malmetent recursos, i la crisi hi ajudarà”. Així mateix, Pol va assegurar que, malgrat les dificultats que suposen les fronteres en aquest sentit, cal ser “més àgils i oberts”.