El departament de Territori  de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el tràmit d’informació pública per delimitar els municipis que es declararan zones de mercat residencial tensionat i on s’aplicaran les mesures de limitació de les rendes del lloguer que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Són 140 municipis amb una oferta insuficient d’habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar les mesures de contenció de les rendes. Hi resideixen 6,2 milions de persones i 80% del total de la població catalana. Entre els municipis de l'Alt Pirineu, al llistat hi ha la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp i Sort. També hi han estat incloses quatre altres capitals comarcals de muntanya: Solsona, Berga, Ripoll i Olot. En canvi, el mapa no inclou la capital aranesa, Viella, ni tampoc el Pont de Suert, tal com destaca RadioSeu.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dijous l’anunci d’informació pública del procés de declaració, que inclou la memòria justificativa amb els criteris emprats per delimitar les zones i una anàlisi territorial de la situació del mercat residencial a Catalunya els darrers anys. Segons el govern de la Generalitat, volen prestar "especial atenció a l’evolució de l’esforç econòmic per accedir a un habitatge de lloguer o compravenda en funció del nivell de renda de la població resident".

Als municipis afectats s'hi volen aplicar "les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal, que té molts punts en comú amb la llei pionera que Catalunya va impulsar l’any 2020". Així, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els darrers cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana.


Període d'al·legacions

Ara s’obre un període d’informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar-hi al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), que serà finalment qui les aprovarà. La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats si es creu convenient, tot seguint el mateix procediment. Per a l’aplicació de les mesures, amb caràcter trimestral, el MITMA aprovarà una resolució que reculli la relació de zones de mercat residencial tensionat que es vagin declarant seguint el procediment establert.

Per fer la declaració, i per garantir la coherència de les zones tensionades amb la planificació territorial de les polítiques d’habitatge a Catalunya, s’han identificat inicialment 163 municipis potencials i que són els que el Pla territorial sectorial d’habitatge, actualment en la fase final de la seva tramitació, considera com a àrees de demanda residencial forta i acreditada. D’aquests 163 municipis, 140 compleixen els requisits que estableix la Llei estatal per ser declarats àrees tenses: el cost del lloguer o de la hipoteca més les despeses i subministraments bàsics supera el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars; o el preu de l'habitatge ha experimentat els cinc anys anteriors a la declaració un percentatge de creixement acumulat de tres punts superior al creixement acumulat de l'índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.