Dels 14 casos que, en l'àmbit dels serveis socials, van arribar a mans de la síndica municipal de greuges el 2024, en sols un any s'ha passat a més del doble: 33, segons recull la memòria de la institució personalitzada en Anna Martí Pellicer. Es tracta d'una situació "particularment preocupant, perquè estem parlant de persones en exclusió social" i que lliga amb el fet que "en un any la Seu ha crescut en pràcticament mig miler de persones". És un "problema, perquè parlem d'un nombre important", insistia, en la presentació de l'informe. Què fer? Martí alerta de la necessitat de "redimensionar" l'àrea de serveis socials municipal, que també s'ha de "coordinar" amb els dependents d'altres institucions, insistia. 

Martí destacava la tasca dels professionals d'aquests serveis i la bona entesa i col·laboració que han mostrat amb la seva institució tant la regidoria municipal, que depèn de Christina Moreno, com del CAPAU. No obstant això, deixava entreveure aquesta saturació que es percep a l'hora d'atendre un nombre creixent de persones en situacions molt precàries. "Hi ha diferents factors pels quals cada cop la gent és més vulnerable, i n'hi ha més" i no són desconeguts, però desemboquen en situacions dramàtiques com, explicitava esgarrifada, la d'una mare sola amb filla petita a qui li van tallar l'aigua durant tres mesos. Situacions "realment preocupants" per a les quals concloïa reclamant que "falta més atenció". Recull la queixa per la "poca atenció" d'un usuari del CAPAU –que queda a mig resoldre per la complexitat de l'afer– o la "millora substancial" que en aquest cas sí que s'aconsegueix mediant davant el mateix organisme en la situació d'una altra persona, "un ciutadà que viu en condicions molt precàries, amb malalties i falta d'un habitatge digne". 

Pel despatx de Martí van desfilar al llarg de l'exercici passat setanta-tres expedients més que en anys anteriors. Un dels àmbits on la síndica reconeix haver hagut de treballar més intensament és en el de les queixes relacionades amb els sorolls nocturns, els derivats d'establiments d'oci i hostaleria. "Són tres o quatre punts localitzats, però que generen molt de conflicte", reconeixia. Per terrasses sorolloses, per soroll dins del mateix local o per crits i baralles en les immediacions. És un problema, puntualitzava, que no només afecta la Seu i, com en el cas dels serveis socials carregats, sense que ningú tingui una vareta màgica per resoldre'l. Però sí proposava mesures per atacar el problema: fer complir les normatives i una "acció policial ben dimensionada", és a dir, "que no es tracta de ser punitius, sinó de fer de mediadors". 

També qpareix un problema que sembla haver-se convertit en endèmic: les protestes dels veïns de la plaça Joan Sansa pels sorolls derivats dels equipaments d'oci i esportius, des de les pistes de bàsquet que a l'estiu es fan servir a altes hores de la nit fins a la tirolina, que ara queda tancada a les deu. És una situació "complicada" segons Martí.  

Ni queixes per la neteja ni, "al·leluia", per les dejeccions dels coloms

Crida l'atenció a la síndica no sols el que els ciutadans posen a les seves mans, sinó allò que no li arriba oficialment, com aquest "rum-rum de la manca de neteja a la ciutat", qüestions que semblen estar al centre de les converses ciutadanes, "però ningú no ha vingut aquí a queixar-se". Ni contra la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet, pràcticament s'estranya la síndica, que tant soroll ciutadà genera, especialment a xarxes, però que ningú li ha plantejat directament. Amb tot, ella es va reunir amb els responsables i sembla haver quedat satisfeta amb aquest argument de l'increment de la separació de materials de rebuig del 55% al 65%. Les queixes, és clar, van per una altra banda.

Sí que han rebut queixes per part de dos ciutadans que han caigut i han pres mal al carrer, i han hagut de marxar mastegant la seva ràbia, perquè resulta que no és culpa del mal estat del paviment, sinó que no deuen mirar bé on posen els peus. Així que en les dues reclamacions rebudes en aquest sentit l'Ajuntament se n'ha rentat les mans.
Els ciutadans, reconeix la síndica, també han desistit de plantejar queixes per les multes d'aparcament: mai no es resolia a favor seu. I finalment, al·leluia, es congratulava Martí, és el primer any que no hi ha ningú posant el crit al cel per la caca de colom.