“La situació dels pensionistes amb pocs recursos és un problema greu”

Pere Canturri,  Raonador del Ciutadà, fa balanç de l’activitat duta a terme al llarg del darrer any i constata que, malgrat que cada vegada són més els llocs on el ciutadà es pot adreçar a fer les reclamacions, el volum de queixes encara és elevat, cosa que reflecteix, segons afirma, que els problemes que pateix la població continuen sent molt importants. Les pensions baixes, l’habitatge o la justícia són les qüestions que més es plantegen.

L’any passat vau tramitar 258 expedients. ¿Les xifres són similars a les dels altres anys?
Si fa no fa l’any passat en vam tramitar 246 i aquest any, 258, que són 12 més. És important ressaltar que la xifra que s’ha incrementat d’expedients no és significativa, però s’ha de tenir en compte que durant aquest temps els comuns i el Govern han habilitat oficines d’atenció al ciutadà per a les reclamacions que poden fer. També hi ha l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU).
Sembla que havent-hi tota aquesta oferta de llocs on el ciutadà es pot anar a queixar directament, els expedients haurien d’haver baixat, i no han disminuït, al contrari, han augmentat encara que sigui poc, la qual cosa vol dir que les queixes continuen sent importants.

¿Això es podria atribuir a un increment dels problemes o a una consciència més gran del ciutadà dels seus drets?
Fa dos anys vam fer un tríptic en què explicàvem què és la Institució del Raonador del Ciutadà, què pot solucionar i qui s’hi pot dirigir. Això també ha fet que molta gent s’hagi assabentat de la nostra existència. Molta gent ens ha vingut a veure amb el tríptic a les mans, la qual cosa vol dir que han conegut el Raonador a través d’aquest fullet. Al final vam incloure també un full amb un model de com es poden adreçar al Raonador.

¿Heu pensat de fer alguna actuació similar a aquesta o a donar-hi continuïtat?
Bé, tornarem segurament a fer un altre tiratge del tríptic. També cal destacar la repercussió que té la Institució a través dels mitjans de comunicació, i tot això és important perquè s’informa la gent de la nostra existència. La gent s’assabenta dels problemes que podem resoldre, i d’aquesta manera hi ha persones que s’adonen que la seva problemàtica té una solució a través de la nostra institució.

¿Malgrat aquesta repercussió i la insistència, creu que encara hi ha gent que no coneix el Raonador del Ciutadà?
La Institució està totalment arrelada, tot i que encara hi ha gent que ve i et comenta que s’ha assabentat que existeix per un amic, per algú a qui han solucionat algun problema. El boca-orella també fa que la gent ens conegui. Ara hi ha la sensació que a través del Raonador es pot i s’ha de tenir resposta a totes les demandes que es fan.
Totes les institucions estan obligades a respondre al Raonador. Per tant, com a mínim s’obté una resposta. Això crec que és el més important de la feina del Raonador, que no quedi res sense contesta. Això no vol dir que se’ls hagi de donar la raó, però  rebre una resposta, sigui positiva o negativa, ja és important per a la gent.
L’any passat vam superar precisament les respostes positives, a favor dels que es van queixar. Això vol dir que per una banda aquestes persones han obtingut una resolució positiva al seu problema, i per l’altra que hi ha coses que encara no funcionen i que s’han de corregir.

¿Quines són les qüestions més freqüents que se us plantegen?
Un dels problemes per mi més importants, dels més greus, és el de la gent que cobra pensions i que té necessitats, ja que donat el cost de la vida i la crisi els costa moltíssim arribar a finals de mes. Aquesta gent té pensions de vegades molt baixes i reclamen la possibilitat d’obtenir ajuts, i nosaltres ens dirigim a les institucions per poder resoldre aquests problemes a través de l’atorgament d’ajudes socials.  
Aquest mateix col·lectiu moltes vegades insisteix en els problemes que té amb la CASS, sigui per la comptabilització que es fa dels punts de vellesa o pel reconeixement de les altes i baixes mèdiques.
De vegades hi ha problemes perquè la gent obté un certificat del seu metge de capçalera o de professionals que, després del control mèdic, la CASS no accepta totalment. Això crea una inquietud al malalt, ja que no sap qui té la raó, si el metge que el tracta o el metge de la Seguretat Social que fa la inspecció.
Des de la CASS insisteixen que si el malalt no està d’acord  amb el resultat després del contenciós té la possibilitat de recórrer a la Batllia, però per a ells no és fàcil fer-ho, ni en aquest cas ni en cap.

¿Per què?
Perquè moltes vegades a aquestes persones per si soles els costa adreçar-se a la justícia i necessiten un intermediari, l’advocat, la qual cosa els suposa una despesa a què moltes vegades no poden fer front. Quan a la gent se li explica que té la possibilitat de recórrer a la justícia, molts ho deixen estar perquè realment no és fàcil.

¿Aquests problemes econòmics s’han incrementat darrerament?
La quantitat de gent potser és semblant, però el que hem notat és que s’ha incrementat el volum de persones que ens comenten que si no poden resoldre el seu problema es veuran obligades a marxar, malgrat que fa molt de temps que viuen al país, i els sap molt greu, sobretot als qui fa molts anys que estan aquí.
Així, et trobes que moltes d’aquestes persones t’expliquen que si no poden arribar a finals de mes hauran de marxar al seu lloc d’origen, on moltes vegades la vida és més barata. I això porta moltes vegades l’agreujant que els fills difícilment volen marxar, perquè ja estan arrelats al país.

¿Durant aquests anys, ha notat una sensibilitat més gran de les institucions envers el Raonador?
Crec que sí, i la prova és que per exemple els comuns presten una atenció més gran als ciutadans i que es potencia l’ACU. Crec que els governants són conscients que hi ha problemes i que s’han de solucionar, i que cal escoltar el ciutadà.

Una de les qüestions recurrents ha estat els problemes amb l’administració de la justícia. ¿S’ha resolt?
És un problema a què encara costa de trobar una solució. Cada vegada hi ha més problemes que arriben a la justícia i no pot augmentar la quantitat de jutges que serien necessaris per atendre tot aquest volum. S’han fet passos des del Consell Superior de la Justícia, però el cert és que en cada memòria s’incideix en aquest aspecte, que falten mitjans a la justícia perquè la feina pugui fer-se amb un màxim de diligència. De vegades el problema no és només celebrar el judici, sinó que després l’execució també és lenta, i això va en perjudici de la persona, que encara que hagi guanyat el plet no acaba de resoldre el problema.

¿Quins altres problemes són recurrents?
De vegades n’hi ha amb l’administració, ja que el funcionari es limita a donar una resposta molt tècnica i dificulta que el ciutadà la pugui entendre. L’administració ha de donar el màxim d’informació, i ha de ser accessible. Jo insisteixo que es raoni al màxim la resposta. També hi ha molts problemes amb l’habitatge, amb determinats pagaments, en els quals no puc intervenir.

“En aquesta feina és on realment veus què passa al país, és un termòmetre de la realitat”

Ara que li queda pràcticament un any i mig de feina, ¿quin balanç fa d’aquests anys al capdavant de la Institució del Raonador del Ciutadà?
 Ha estat una gran experiència per a mi, ja que havia estat en altres càrrecs públics però totalment diferents d’aquest, i aquí és on realment veus què passa al país, és un termòmetre de la realitat. A més, et ve a veure la gent que no té els mitjans que té la gent més poderosa, els que tenen dificultats per pagar-se un advocat, que no saben a qui dirigir-se ni com... És a dir, reps la gent que necessita més ajuda, i és una satisfacció poder-los ajudar. M’he dedicat molt a escoltar, perquè hi ha molta gent sola al país i moltes vegades el que necessiten és que els escoltis, i només amb això ja sembla que surten d’aquí amb la meitat del problema resolt.