La revisió del decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius del Principat del 2016 s’està a punt de tancar i la principal novetat que introduirà és que només amb la sospita ja s’activarà el procediment. Ho anuncia el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina. I és que fins ara el procediment que es feia servir per detectar i combatre l’assetjament preveia  un circuit que s’activa “quan hi havia la causa analitzada i ara, amb aquesta revisió, entrem una novetat molt important, que és que tot s’activa a partir de la sospita”, explica Bardina. “I la paraula sospita és molt important”, incideix, perquè vol dir que qualsevol referència que es posi damunt la taula, on es pugui veure que hi ha algun indici d’un possible assetjament farà activar de seguida tot el procediment i el mecanisme d’actuació. 

La intenció del ministeri és que surtin a la llum com més casos d’assetjament millor, remarca Bardina. Es vol potenciar que es visibilitzin. La raó? Segons mostren els experts en la matèria, quan sorgeixen els casos i s’incideix en ells des del principi o de manera molt ràpida, “són de molt més fàcil solució i d’una atenció molt més directa”. Per contra, si es queden molt enquistats en el temps acaben tenint un desenvolupament que “fa molt més difícil la resolució del problema”.

Segons el secretari d’Estat d’Educació, és des d’aquesta perspectiva que s’està treballant amb tots els sistemes educatius i s’està a punt de tancar amb les direccions dels centres el reglament reformat. Considera que fer aflorar els casos d’assetjament a partir de la sospita “ens donarà millors resultats” i permetrà detectar-ne més. 

Pel que fa a l’aplicació del reglament revisat, Bardina confirma que s’està tancant el procediment d’avaluació i que per tant “serà una cosa efectiva de manera imminent, perquè és una revisió que ja es va començar a fer i que ha donat com a resultat això”. En aquest sentit, i reblant el clau, exposar que “la sospita es posiciona i per tant per nosaltres això és un punt nou”.

Els darrers cursos escolars, des d’Educació s’han detectat una vintena de casos d’assetjament escolar. De fet, ja l’any passat es va reconèixer des del ministeri la necessitat d’actualitzar-ne el contingut per millorar els processos de prevenció, detecció i resposta immediata i més eficient”.

Les vacances no seran considerades absentisme?
El reglament d’absentisme escolar del 2019 també està en procés  de revisió amb la intervenció de tots els sistemes educatius. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, remarca que es tracta d’una problemàtica que “ens toca a tots”. I vol puntualitzar algunes qüestions. Així, vol deixar molt clar que l’absentisme afecta l’etapa escolar obligatòria. Es dona quan l’alumne no va a l’escola en una etapa obligatòria pels motius que sigui. I insisteix: “quan aquell nen obligatòriament ha d’estar en una escola i no hi és”, això és absentisme. Així doncs, exposa Bardina, quan l’etapa educativa és  postobligatòria, l’absentisme deixa de ser present perquè cursa l’etapa educativa “per elecció”. Per tant, des del moment que l’obligatorietat no existeix, “el control de l’absentisme és relatiu” o directament “no li n’hem de dir absentisme”. 

De fet, fa uns dies, el ministeri d’Educació responia a una pregunta del grup parlamentari socialdemòcrata que demanava les dades sobre absentisme dels cursos 2020-2021, 2021-2022 i 2022-2023. En la resposta, es veia una progressió a l’alça bàsicament perquè des del 2021 els centres educatius també notifiquen les absències per vacances. I és clar, es planteja la pregunta: les vacances són absentisme? Doncs precisament és aquesta la revisió del reglament que es vol fer. Perquè segons el reglament vigent ara s’han de considerar així, i això és el que es vol canviar per tenir unes dades ajustades que permetin tenir una fotografia real de la situació. 

Sobre això, Bardina remarca que cal distingir ben bé què és i què no és absentisme. No és el mateix un alumne que  no va a l’escola perquè ha de seguir un tractament mèdic, per exemple, o bé falta una setmana perquè els seus pares tenen una setmana de festa.
Bardina precisa que l’avaluació d’aquest reglament està en una fase inicial de treball amb els sistemes educatius, però anem una mica cap a aquesta òptica. 

Classes no presencials
Pel que fa al nombre d’alumnes que ara mateix s’acullen a l’escolarització en format no presencial al sistema educatiu andorrà, el secretari d’Estat d’Educació apunta que només hi ha una alumna. “Ara mateix no hi ha ningú més”, confirma.