El començament de l’estiu, marcat per diverses onades de calor, sequera, rècords de màxims històrics de temperatura i la manca de pluges, ha deixat empremta en els boscos d’Andorra. L’ecosistema natural ha patit i els que se n’han ressentit més han estat els arbres, que han patit estrès hídric, és a dir, manca d’aigua per poder viure. Les persones que hagin transitat des de la rotonda de Prat Salit fins a la frontera hispanoandorrana s’hauran adonat que els boixos eren d’un color groguenc, com si acabessin de sortir d’una assecadora.
El motiu? Les fulles es morien, perquè l’arbre estava fent el pas cap a la hibernació. Segons detalla l’investigador d’Andorra Recerca + Innovació i enginyer forestal Marc Font, els arbres de fulla plana (planifolis) com bedolls, pollancres, alzines i els boixos de la zona de la solana del Mas de Ribafeta són els que s’han vist més afectats. “Els arbres que tenen el mateix color de la tardor és perquè pateixen estrès hídric, tenen set, i abans de morir-se es posen en hibernació”.
A més, apunta que n’hi ha alguns que han començat a hibernar al mes de juny i d’altres al juliol, quan normalment ho fan de cara al setembre o a l’octubre. “S’ha avançat dos mesos la tardor, no pel fred, sinó per la calor i la manca de pluges”. Però, què passarà amb aquests arbres que han decidit tirar la fulla? Que encara que plogui no la recuperaran, perquè som a la recta final de l’estiu i no tindran temps de tornar a generar-ne. Per tant, assegura que els arbres de fulla plana ja han entrat en hibernació en les parts baixes del Principat.
Font explica que anteriorment, en algun estiu càlid, s’havia observat en les zones abruptes i rocoses, on sol haver-hi poca aigua, els arbres patien un estrès hídric pronunciat. Ara bé, la situació d’aquest any “mai s’havia vist amb una extensió tan pronunciada i amb aquesta magnitud i intensitat”. En aquest sentit, fa palès que si el model climatològic d’enguany queda com un fet puntual no tindrà repercussions en l’ecosistema dels boscos més enllà de l’afectació que segurament tindrà en la fauna local amb menys aliments per preparar-se per passar l’hivern. En cas que cada estiu es reproduís el mateix escenari, precisa que s’hauria de començar a fer estudis d’investigació per veure com impactaria aquesta nova dinàmica dins l’ecosistema del país. Per tant, la situació climatològica d’aquest estiu es podria atribuir, en certa mesura, com un dels efectes del canvi climàtic.
D’altra banda, Font ressalta que les pluges d’agost han anat molt bé per alleugerir el risc d’incendi, afavorir l’increment del cabdal dels rius, relaxar l’estrès hídric i recarregar els aqüífers del país.
Risc d’incendis
Arran de les onades de calor i la xafogor que s’han viscut aquest estiu, hi ha hagut una multitud d’incendis per diferents països d’Europa i fins i tot en aquells que són poc propensos als incendis forestals com Alemanya, el Regne Unit, Àustria o Romania. “El 2022 serà recordat com un any fatídic pel que fa a incendis forestals”, tot i que la major superfície cremada s’acumula a Espanya, França i Portugal. En el cas d’Andorra, Font assenyala que és “estrany” que els incendis s’ocasionin en l’àmbit dels Pirineus, perquè en estar situats en alçada, són zones més humides en què sol ploure a les tardes i refrescar a les nits. “Per primera vegada en trenta anys, hi ha hagut un risc de combustió molt elevat que podria haver generat incendis de certa magnitud”. Un dels agreujants d’aquest perill de crema al país han estat les fulles que han caigut dels arbres que han entrat en hibernació, perquè “si cau una espurna, s’encenen com la pólvora”.
Enguany a Andorra s’han declarat com a mínim tres “petits” incendis que pràcticament no s’han propagat, però que considera que “han sigut una alerta del fet que la vegetació del país està disposada a cremar”. L’enginyer forestal apunta que el Principat s’ha “salvat” per la difusió d’informació de prevenció, per l’actuació dels cossos d’extinció, per la decisió de clausurar els berenadors quan el risc era elevat, però, sobretot per un factor de sort. Els incendis que hi ha hagut aquest any han tingut lloc en punts relativament accessibles. Ara bé, si s’haguessin declarat en zones de difícil accés, la repercussió hauria estat major, conclou.
