La insuficiència de les pensions i l'elevat i creixent cost de la vida al país fa que cada vegada siguin més les persones de 65 anys o més que es mantinguin actives dins el mercat laboral, ja sigui treballant o buscant feina activament, respecte la població total d'aquesta franja d'edat. Si més no, així es pot constatar en les dades recollides al Sistema d'indicadors de la gent gran, fet públic per Estadística, un treball que, tot i que amb dades tancades corresponents a l'exercici 2024, permet fer una radiografia de la situació d'aquest segment de població des de diferents àmbits.

Així, l'any de referència, la taxa d'activitat de la població més gran de 65 anys es va situar en un 18,1%, un 7,1% més que la registrada l'exercici anterior i una xifra que suposa un augment del 24,8% des del 2020, primer any del període analitzat.

Quant a la taxa d'ocupació, la que fa referència a la proporció de persones que efectivament està treballant en comparació a la població global de la franja d'edat, l'exercici 2024 es va situar en un 18,1%, un increment del 7,1% respecte al 16,9% de l'exercici anterior i fins a un 26,6% més respete la taxa d'ocupació d'aquest col·lectiu l'any 2020, que era del 14,3%.

Pel que fa al nombre d'assalariats de 65 anys o més, l'any 2024 va ser de 1.402 persones, un 7,4% més respecte les 1.306 comptabilitzades l'exercici anterior i fins a un 33,7% més en relació a les 1.049 que hi havia l'any 2020. D'aquests assalariats, fins a 22 van treballar per a l'Administració, una xifra que es manté força estable durant el període analitzat per Estadística.

El major nombre de persones més grans de 65 anys que  es mantenen actives i segueixen treballant ha comportat també que els accidents laborals d'aquest col·lectiu hagin crescut. Així, i malgrat que l'exercici 2024 es van comptabilitzar els mateixos sinistres que l'any anterior, 37, si es compara amb l'any 2020 el nombre d'accidents laborals soferts per persones de 65 anys o més s'ha incrementat un 54,2%, passant dels 24 als 37. Quant a les jornades no treballades com a conseqüència d'aquests sinistres, l'any de referència de l'estudi es van deixar de treballar fins a 1.761 dies, un 10% menys però que l'any anterior, quan se'n van registrar 1.956, i fins a un 14,3% menys que quatre anys enrere quan el total de jornades no treballades va ser de 2.056.

Quant als ingressos, la mitjana mensual de la massa salarial de les persones majors de 65 anys va ser de 3,2 milions d'euros el 2024, un 10,3% més que l'exercici anterior quan la xifra es va situar en els 2,9 milions. Si es té en compte l'evolució del període, en cinc anys la massa salarial d'aquest col·lectiu s'ha incrementat un 49,4%, ja que al 2020 era de 2,1 milions d'euros.

Pel que fa al salari, i tenint en compte la mitjana mensual d'assalariats, el sou mitjà de les persones més grans de 65 anys va ser el 2024 de 2.284,38 euros, un 2,3% més que l'exercici anterior, quan es va situar en els 2.224,08 euros. En relació al 2020, el salari mitjà dels assalariats més grans de 65 anys ha registrat una variació positiva de l'11,8%, ja que en aquell moment era de 2.043,18 euros.

Risc de pobresa
D'altra banda, la taxa total del risc de pobresa per a les persones de 65 anys o més, calculada comptabilitzant tots els ingressos (prestacions socials i pensions), va ser del 22,5% l'exercici 2024, un 2,3% més respecte al 22% registrat el 2023, però lluny encara del 27,9% que es va registrar l'any 2021. Si s'exclouen les pensions, la taxa de risc de pobresa augmenta fins al 25,4% el 2024, un 21,6% menys respecte al 32,4 registrat un any abans, i si només es consideren els ingressos abans de prestacions i pensions, la taxa s'enfila fins al 61,6%, un 14% menys que el 71,6 del 2023.

Així mateix, el Sistema d'indicadors de la gent gran posa de manifest que el 2024 fins a 262 persones majors de 65 anys van marxar del país, un 4,4% menys respecte l'any anterior però un gairebé un 15% més en relació a les 228 que van emigrar el 2020, essent les compreses entre els 65 i els 69 anys les que més van marxar, amb 91 persones, és a dir el 34,7% de les emigracions totals del col·lectiu.

En sentit contrari, aquell any van arribar al país fins a 141 persones majors de 65 anys, el 44,7% de les quals (63) de la franja d'entre 65 i 69, el que suposa un 13% menys en relació a l'any anterior però un 10,1% més respecte a les 128 persones d'aquest segment de la població que van arribar a Andorra l'exercici 2020.


L'esperança de vida als 65 anys creix fins als 21,8 anys

L'informe inclou també l'indicador per conèixer les condicions de salut de les persones majors de 65, i entre aquests hi ha el que mesura el nombre mitjà d'anys que es pot esperar viure a partir d'aquesta edat, xifra que el 2024 va créixer un 0,9% respecte a l'exercici anterior i es va situar en 21,8 anys, fet que evidencia un lleuger augment en la longevitat d'aquest segment de la població. Per sexes, l’esperança de vida dels homes és de 19,8 anys, un 1% més que no ho era un any abans, mentre en el cas de les dones es va situar en 23,6 anys, un 0,9% més que l'any 2023. Estadística remarca que en tot el període analitzat es constata que l'esperança de vida de les dones de 65 anys o més és, de mitjana, 3,8 anys superior a la dels homes.

Quant a la taxa de mortalitat específica de la població d'entre 65 i 69 anys, es va situar en un 10,6 morts per cada 1.000 habitants l'any 2024. En aquest sentit, el treball posa de manifest que, per tram d'edat, la taxa de mortalitat mostra una distribució coherent amb l'increment progressiu del risc de defunció a mesura que augmenta l'edat. Així, el tram d'edat amb una mortalitat més elevada correspon al de majors de 90 anys, amb una taxa de 209 morts per cada 1.000 habitants.

Per sexes, la taxa de mortalitat per a les dones per rang d'edat de 65 a 69 anys es va situar en 6,2 morts per 1.000 habitants, mentre la dels homes va ser de 15,1 morts.