La taxa de fecunditat ha caigut un 15,9% en cinc anys. Així, si el 2020 era de 28,84, el 2024 es va situar en 24,63. És una de les conclusions que s’extreu de l’informe publicat pel Departament d’Estadística en relació al Sistema d’indicadors d’igualtat, que elabora “conjuntament de manera consensuada” amb l’Observatori de la Igualtat, que està format per la secretaria d’Estat d’Igualtat, l’Institut Andorrà de les Dones i Andorra recerca + Innovació.

En l’estudi corresponent al 2024 es posen de manifest importants desigualtats en múltiples àmbits. Un dels més rellevants és l’econòmic i es mostra com les dones continuen percebent un salari mitjà equivalent al 80% del que reben els homes: el salari mitjà brut mensual va ser aleshores de 2.836,88 euros per a ells i de 2.289,93 euros per a elles. Això són 6.701 euros de diferència al cap de l’any.

Així, mentre el 48,4% dels homes diu tenir dificultats econòmiques, les dones que les manifesten són el 51,6%, i la renda mitjana neta de les llars és un 16,4% inferior en el cas d’elles: 40.534 euros ells i 33.895 euros elles. En les dades de l’informe, que es desprenen de l’enquesta de condicions de vida, s’apunta que el 17,7% de les dones es troba en risc de pobresa o exclusió social, enfront del 15,2% dels homes.

En l’àmbit laboral es destaquen tres sectors d’activitat amb una “marcada diferència d’ocupació per gènere”, i que no s’ha reduït en el quinquenni 2020-2024. Un és el de la construcció, on nou de cada deu treballadors són homes i durant aquest temps ha augmentat en 912 treballadors, 764 homes i 149 dones. Per contra, a les Llars que ocupen personal domèstic, “els homes no arriben ni a representar un de cada deu treballadors”. Aquí hi ha hagut una pèrdua mitjana de 21 assalariats: 22 dones abandonen el sector mentre un home s’hi incorpora. Sense ser tan extrem, en el sector de les activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials trobem que vuit de cada deu assalariats son dones. En aquest sector, però, s’observa un “lleu increment en la proporció d’homes”, que arriba al 22,5% del total del 2024. El creixement anyal va ser de 116 persones, el 61,7% de dones i el 38,3% homes.

En aquest punt, encara que l’informe ho situï al bloc d’òrgans de decisió i poder, s’evidencia una presència “clarament majoritària d’homes”, tant al Cos de Policia, on hi ha 3,63 homes per cada dona; com al Cos d’Agents Penitenciaris, on són 4,86 homes per a cada dona; i especialment al Cos de Bombers, on la ràtio és de 10,78 homes per a cada dona.

L’informe assenyala també que la població ha crescut tant en homes com en dones, tot i que el 2024 s’observa una reducció dels immigrants, del 19,4% en el nombre d’homes i del 30,2% en el de les dones. 

En quant a la formació, els estudiants matriculats en bàtxelors s’han reduït el 2024 en comparació a l’any anterior i ho han fet en un 25,4% els homes i en un 33,7% les dones, mostrant un menor accés, per part d’elles a la formació superior. També apunten en aquesta direcció els inscrits a estudis de màster, que han crescut un 48,4% ells i un 28,6% elles. A Formació Professional també hi ha hagut un augment, del 5,1% de dones matriculades i del 8,1% en el cas dels homes.

La desigualtat també és palesa en l’àmbit esportiu, on els homes són “àmplia majoria” en el total de llicències esportives del país, amb una mitjana del 63,8% entre el 2020 i el 2024, davant del 36,2% de llicències femenines. Aquesta diferència augmenta entre les llicències d’entrenador (22,3% corresponen a dones), en juntes directives (30,7% de presència femenina) i els àrbitres (el 20,9% són dones).

Finalment, l’informe també recull indicadors de violència de gènere, entre els quals destaca l’increment de detencions d’homes per delictes en aquest àmbit del 28,6% el 2024 respecte el 2023. També es recorda que el nombre de casos atesos pel Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere va recuperar els nivells dels anys anteriors, amb 327 casos, després de la davallada puntual registrada el 2023, quan van ser 301 les víctimes ateses.